Huángshíxī máofēng

Huangshixi Maofeng (Huángshíxī máofēng, 黄石溪毛峰) és un te verd de la serralada de Jiuhuashan (九华山), al comtat de Qingyang (青阳县) del municipi de Chizhou, al sud de la província d’Anhui. Li dona nom el poble de Huangshi-xi, «rierol de les pedres grogues», al municipi de Lingyang. L’administració de Jiuhuashan el classifica dins el tipus aromàtic de «castanya», a diferència del Maofeng de Minyuan, de la mateixa muntanya, que és de tipus orquídia, i informa d’una medalla d’or concedida al te de Huangshi-xi a l’Exposició de Panamà de 1915. La zona protegida es descriu en dos nivells: una zona general i un nucli delimitat nominalment per deu grups de producció. Per a aquest te es registren una varietat local de planta i dues tècniques d’elaboració, la manual i la mecànica.

1. Classificació i Origen

Tipus: Te verd (绿茶, lǜchá). La tecnologia segons la descripció de la indicació geogràfica és fixació, format i assecat, sense oxidació ni repòs perllongat.
Categoria: Maofeng, «pics peluts»: designació de tipus per a un te de brots amb borrissol, no pas un nom propi. La mateixa paraula apareix al nom de Huangshan Maofeng, però són tes diferents de muntanyes diferents.
Origen: Xina, província d’Anhui (安徽, Ānhuī), municipi de Chizhou (池州, Chízhōu), comtat de Qingyang (青阳, Qīngyáng), municipis de Lingyang (陵阳镇) i Zhubei (朱备镇).
Zona protegida: Els pobles de Huangshi-xi, Nanyang, Qingquan, Suocun, Lanxi i Meishan del municipi de Lingyang, i els pobles de Jiangjun i Dongqiao del municipi de Zhubei; en total dos municipis i vuit pobles. La descripció precisa que es tracta de parcel·les al llarg de la carena de Jiuhuashan.
Nucli de la zona (核心区): Deu grups de producció: els grups 1r, 2n, 3r i 4t del poble de Huangshi-xi; Fengyu i Changwei del poble de Qingquan; Chaquan, Jiande i Paishan del poble de Lanxi.
Coordenades geogràfiques: 30°20′36″–30°32′21″ N, 117°47′25″–117°52′09″ E.

2. Història i Importància Cultural

Història:
- Muntanya. Jiuhuashan és una de les muntanyes budistes de la Xina. L’administració de la muntanya escriu que el te s’hi conreava ja sota la dinastia Tang.
- 1915. Segons l’administració de Jiuhuashan, els tes de Minyuan i Huangshi-xi van obtenir un premi d’or a l’Exposició Internacional Panamà-Pacífic.
- Des de 1956, segons afirmen descripcions divulgatives, Huangshixi Maofeng s’hauria servit en recepcions oficials d’ambaixades xineses a l’estranger. No n’he vist cap document.
- 2018. El Ministeri d’Agricultura va registrar la indicació geogràfica agrícola; número AGI02470. Els manuals daten el registre el 5 de setembre de 2018.
- 2025. L’Administració Estatal de Propietat Intel·lectual (CNIPA) el va reconèixer com a producte amb indicació geogràfica mitjançant l’anunci núm. 632.
Nom: «Huangshi-xi» (黄石溪), «rierol de les pedres grogues», nom del poble. «Maofeng» (毛峰), «pics peluts».
Importància cultural: Huangshixi Maofeng és un dels tes que la muntanya Jiuhuashan presenta sota el nom comú de «九华佛茶». Dins d’aquesta família representa l’escola de castanya, mentre que Minyuan representa la d’orquídia.

3. Descripció Botànica i Matèria Primera

Varietat / Cultivar: 黄石天云种, varietat local anomenada a la descripció de la indicació geogràfica.
Collita: Segons l’exposició de referència de la descripció de la indicació geogràfica, és manual i amb separació per qualitats (分级人工采摘). No consta un estàndard exacte de collita a les fonts trobades.
Època de collita: No hi ha dades a les fonts trobades.

4. Terrer i Particularitats de Cultiu

Regió: Sud d’Anhui, massís de Jiuhuashan. Una de les descripcions de referència situa el te històric de Huangshi-xi al paratge de Daoshengdong (道僧洞) als vessants posteriors del cim de Tiantai (天台).
Altitud de cultiu: Les fonts discrepen. Una descripció situa el congost de Huangshi-xi, nucli de producció, a 400–800 m; una altra parla de jardins a 600–900 m. No he trobat cap altitud normativa.
Sòls: Sòls àcids de muntanya groc-vermells, sòls àcids groc-bruns i sòls de prat de muntanya sobre productes de meteorització del granit. Matèria orgànica no inferior al 2,5 %, gruix de la capa de sòl superior a 60 cm, pH al voltant de 5,0–6,5.
Clima: Subtropical septentrional humit monsònic: suau, amb estiu calorós i hivern fred, estacions marcades i pluges abundants. No hi ha xifres a les fonts trobades.

5. Tecnologia de Producció

Les exposicions de referència de la descripció de la indicació geogràfica donen dues tecnologies; no he pogut consultar la font primària d’aquests esquemes.

Te manual (手工茶):

Fixació (杀青, shāqīng).
Refredament (摊凉, tānliáng).
Format i redreçament de la fulla (做形, 理条, zuòxíng, lǐtiáo).
Repòs (回潮, huícháo): La humitat s’equilibra dins de la fulla.
Assecat amb aire calent (烘干, hōnggān).
Envasat.

Te mecànic (机制茶):

Fixació (杀青).
Ventilació (清风).
Refredament (摊凉).
Enrotllat (揉捻, róuniǎn).
Separació de grumolls (解块).
Primer assecat (毛火, máohuǒ) i refredament.
Assecat final (足火, zúhuǒ) i repòs.
Triatge (拣剔) i envasat.

No hi ha temperatures ni temps de les operacions a les fonts trobades.

6. Característiques Organolèptiques

La descripció de la indicació geogràfica distingeix el te manual del mecànic; a sota, el manual, i entre parèntesis, el mecànic.

Aspecte de la fulla seca: Tiretes força compactes, verd tendre, amb borrissol visible (条索较紧，嫩绿显毫). En el mecànic, pla, recte i desplegat, verd viu (扁直舒展，翠绿鲜活).
Aroma de la fulla seca: No hi ha descripcions a les fonts trobades.
Aroma de la infusió: Tendre, net i dolç (嫩香清甜). En el mecànic, net, amb un toc floral (清香带花香). L’administració de la muntanya classifica el te dins el tipus castanya (栗香型).
Sabor: Fresc, vigorós, amb retorn dolç (鲜爽回甘). En el mecànic, fresc, suau, amb retorn dolç (鲜醇回甘).
Color de la infusió: Verd tendre i brillant (嫩绿明亮). En el mecànic, verd i brillant (绿亮).
Fulla infusionada: Verd tendre, uniforme, brillant (嫩绿匀亮). En el mecànic, tendra, suau, verda i brillant (嫩软绿亮).

Les descripcions divulgatives dibuixen un aspecte una mica diferent: fulla uniforme, verd tendre amb to groguenc, coberta de borrissol; en infusionar, s’alça vapor sobre la tassa; la infusió és color maragda i neta; la fulla infusionada és groc-verda, amb molts brots. Aquesta descripció no coincideix literalment amb la normativa.

7. Composició Química

Requisits de la indicació geogràfica:

Humitat: no superior al 7,0 %.
Cendra total: no superior al 6,5 %.
Molla i pols: no superior al 6,0 %.
Substàncies hidrosolubles: no inferior al 37,0 %.
Fibra bruta: no superior al 14,0 %.

No hi ha dades sobre catequines, aminoàcids i cafeïna a les fonts trobades.

8. Preparació

Pràctica de classe per a te verd.

Temperatura de l’aigua: 80–85 °C.
Quantitat de te: 3 g per 150 ml.
Utensilis: Got de vidre o gaiwan blanc.
Procés:
1. Escalfar l’utensili.
2. Posar-hi el te i abocar l’aigua per la paret.
3. Primera infusió, 40–60 segons.
4. Beure deixant-ne un terç.
5. Afegir-hi aigua.
6. Dues o tres infusions més.

9. Conservació

Pràctica de classe. En envàs hermètic i opac, a la nevera a 0–5 °C, sense humitat, llum ni olors. Te de temporada: és millor consumir-lo dins de l’any.

10. Preu i Falsificacions

No hi ha dades de preus a les fonts trobades.

Com evitar falsificacions:
- No confondre amb Huangshan Maofeng: «maofeng» és una paraula de tipus, i el topònim del nom és el que decideix.
- Buscar el segell d’indicació geogràfica i un productor dels municipis de Lingyang o Zhubei del comtat de Qingyang.
- El te manual són tiretes compactes verd tendre amb borrissol; el mecànic és fulla plana, recta i verd viu.
- La infusió és verda i brillant, amb aroma tendre i dolç.

11. Curiositats

La zona protegida es descriu en dos nivells: una zona general i un nucli delimitat fins al grup de producció.
Segons la classificació de l’administració de la muntanya, a Jiuhuashan conviuen dues escoles de maofeng: la de castanya de Huangshi-xi i la d’orquídia de Minyuan.
La norma de substàncies hidrosolubles és de com a mínim el 37 %; a Jingxian Lanxiang Cha (泾县兰香茶), protegit el mateix any, és del 35 %.
Per a un mateix nom es descriuen dues tecnologies i dos aspectes alhora, el manual i el mecànic.

12. Comparació amb Altres Tes

Jiuhua Fu Cha (九华佛茶): Nom paraigua dels tes de la muntanya Jiuhuashan; Huangshixi Maofeng és una denominació protegida separada dins d’aquesta família.
Huangshan Maofeng (黄山毛峰): El maofeng d’Anhui més conegut, de la muntanya Huangshan; la mateixa paraula de tipus, una altra muntanya i una altra denominació.
Yongxi Huo Qing (涌溪火青): Te verd del sud d’Anhui, del comtat de Jing, enrotllat en boletes compactes, l’oposat del maofeng recte.

En conclusió:

Huangshixi Maofeng és un te verd de muntanya del massís de Jiuhuashan: varietat local, sòls àcids, tipus aromàtic de castanya i norma de substàncies hidrosolubles no inferior al 37 %. La seva zona protegida està delimitada fins al grup de producció, i l’aspecte es descriu per a dues tecnologies, la manual i la mecànica. La història de la medalla de Panamà de 1915 es basa en dades de l’administració de la muntanya; la resta d’aquest retrat són normes i descripcions de la indicació geogràfica.

Fonts

Indicació geogràfica

Llista completa — a la pàgina Fonts