Lóngchí xiāngjiān

Longchi Xiangjian (Lóngchí xiāngjiān, 龙池香尖), també anomenat Longchi Jiancha (龙池尖茶, Lóngchí jiānchá), és un te verd pla del comtat de Huaining (怀宁县) de la ciutat-prefectura d’Anqing, a la província d’Anhui. El nom prové de la muntanya Longchijian (龙池尖), al voltant de la qual s’estenen els jardins de te; descriptivament significa «les puntes aromàtiques de Longchijian». El nom està protegit com a producte amb indicació geogràfica des del 2016 i com a indicació agrícola des del 2019; el 2025 la CNIPA va renovar la protecció mitjançant una notificació pròpia.

1. Classificació i Origen

Tipus: Te verd (绿茶, lǜchá): fixació, aplanament i format, assecatge.
Categoria: Te verd pla amb indicació geogràfica.
Origen: Xina, província d’Anhui (安徽, Ānhuī), ciutat-prefectura d’Anqing (安庆, Ānqìng), comtat de Huaining (怀宁, Huáiníng).
Zona de protecció: Cinc municipis del comtat: Qinghe (清河乡), Jiangzhen (江镇镇), Hongpu (洪铺镇), Huangdun (黄墩镇) i Shijing (石镜乡). Els requisits de la CNIPA cobreixen aquests municipis en les seves delimitacions administratives actuals, mentre que la indicació agrícola cobreix 18 pobles administratius de les mateixes cinc unitats. El sol·licitant per part de la CNIPA és el govern popular del comtat de Huaining; el titular de la indicació agrícola és l’associació de te del comtat.
Coordenades geogràfiques: 116°41′29″–116°53′08″ E, 30°27′30″–30°38′15″ N (segons la indicació agrícola).

2. Història i Significat Cultural

Història:
- Datació. Les descripcions de referència situen l’inici de la producció a l’època Song i, alhora, parlen de «gairebé 700 anys» de tradició. La dinastia Song va acabar el 1279, i les dues xifres no encaixen bé; no s’han trobat documents que confirmin la data Song a les fonts consultades.
- Llinatge Chen. Una publicació del comtat (2019), citant genealogies locals, explica que a finals de la dinastia Yuan el llinatge Chen es va traslladar a les fonts del riu Qingshuihe i va començar a conrear te a partir de mates silvestres locals; tanmateix, el mateix text atribueix la creació del te pròpiament dit a l’inici de la dinastia Song, una contradicció que es manté dins de la font. Segons el mateix text, el te s’oferia als monestirs locals —Longchian (龙池庵), Zhengjue’an (正觉庵) i altres— i, a finals de la dinastia Qing i principis de la República, s’enviava a Anqing, a la taula de les autoritats provincials, de prefectura i de comtat.
- 1915. El testimoni més antic trobat és la «Crònica del comtat de Huaining» (《怀宁县志》) del 4t any de la República, segons la paràfrasi de les descripcions de referència: el te de Longchijian és «excel·lent»; collit prop de Qingming, després del processament és «com un cuc de seda jove», i infusionat amb aigua de muntanya, «de gust no inferior al de Mengding» (蒙顶).
- Des dels anys vuitanta. Segons la publicació del comtat, el comtat va convidar especialistes de la Universitat Agrícola d’Anhui i de l’Institut del Te d’Anhui; l’elaboració manual es va substituir per la mecànica i s’hi va afegir l’aplanament (压扁) perquè el te suportés millor les infusions repetides.
- Premis. Segons la mateixa publicació: 2004, inclusió a la «Guia de marques de te de la Xina» (《中国茶叶品牌指南》); 2009, primer premi del vuitè concurs «Zhongcha Bei» (中茶杯); 2010 i 2014, la marca «龙池» reconeguda com a marca comercial reconeguda d’Anhui; 2017, inclòs al catàleg nacional de productes agrícoles coneguts, especials, d’alta qualitat i nous.
- 2016. El 28 de desembre, l’Administració General de Supervisió de Qualitat, Inspecció i Quarantena (AQSIQ), mitjançant la notificació núm. 128, va posar «龙池香尖（龙池尖茶）» sota protecció com a producte amb indicació geogràfica i va aprovar els requisits de qualitat.
- 2019. Per la notificació núm. 185 del Ministeri d’Agricultura i Assumptes Rurals, de 24 de juny, el te es va registrar com a indicació geogràfica agrícola.
- 2025. La notificació CNIPA núm. 632 (signada el 9 de juny, publicada el 27 de juny) va reconèixer Longchi Xiangjian com a producte amb indicació geogràfica. En una nota s’indica que l’entrada substitueix el punt 18 i l’annex 18 de la notificació AQSIQ de 2016: la protecció no és nova, sinó renovada.
Nom: 龙池 (lóngchí) — «estany del drac», part del nom de la muntanya; 香 (xiāng) — «aromàtic»; 尖 (jiān) — «punta», i alhora «cim» en el nom de la muntanya. El segon nom significa simplement «te de Longchijian».

3. Descripció Botànica i Matèria Primera

Varietat / Cultivar: Segons els requisits de la CNIPA, varietats locals tradicionals (当地传统茶树品种). La indicació agrícola precisa que es tracta d’una població local (群体种): arbust, de fulla mitjana, de collita primerenca. Els requisits de la CNIPA, però, prescriuen la propagació vegetativa (无性繁殖); els documents no expliquen com es relaciona això amb una població local.
Matèria primera: Brot amb una fulla i brot amb dues fulles tot just descloses; fulla tendra, densa i amb abundant borrissol.
Estàndard de collita: Segons la indicació agrícola, el brot ha de ser sencer, sense rosada ni humitat de pluja, sense escates ni «fulla de peix»; la fulla collida es classifica per graus i es processa al cap de 6 hores.
Època de collita: Segons els requisits de la CNIPA, de finals de març a principis d’abril. Segons la indicació agrícola, el grau superior es cull després de Chunfen i abans de Qingming; la resta es cullen fins prop de Guyu.

4. Terrer i Particularitats del Cultiu

Regió: Zones de muntanya baixa al voltant de la muntanya Longchijian (433 m segons la indicació agrícola), «el sostre de Huaining». Les descripcions de referència situen els jardins prop de la muntanya Shuangjianshan (双尖山), al costat de l’ermita Longchian (龙池庵), a uns 400 m d’altitud.
Altitud: Segons els requisits de la CNIPA, no inferior a 200 m.
Clima: Subtropical humit del nord, monsònic. Segons dades del comtat: 16–17 °C de mitjana anual, 2057,1 hores d’insolació, 1349,4 mm de precipitació, període sense glaçades de 241 dies. La zona es troba al sud de la divisòria d’aigües del llac Caizihu (菜子湖) i del riu Wanhe (皖河); segons la descripció, a l’estiu hi fa uns 4 °C més fresc i a l’hivern uns 2 °C més càlid que a la resta del comtat. Els compiladors relacionen la llum difusa i les boires matinals amb l’aroma del te.
Sòls: Segons els requisits de la CNIPA, sòls vermells, groc-vermells i groc-bruns, amb un gruix mínim d’1 m, matèria orgànica no inferior a l’1,0 % i pH 5,5–6,0. La indicació agrícola hi afegeix sòls franco-sorrencs i un pH al voltant de 5,57.
Maneig: No més de 50 mil plantes per hectàrea; adob amb tortó d’oli o fems. L’absència de pesticides només l’afirmen els textos de referència.

5. Tecnologia de Producció

Esquema segons els requisits de la CNIPA: marciment → fixació → aplanament i format → refredament → assecatge.

Marciment (摊凉, tānliáng): Capa no superior a 5 cm, fins que la fulla s’enfosqueixi i es torni tova.
Fixació (杀青, shāqīng): 180–200 °C, fins que la fulla s’enfosqueixi.
Aplanament i format (理条、做形, lǐtiáo, zuòxíng): Manualment, en una paella a 80 → 50 °C. A màquina, aplanament a 150 °C durant 2,5–3 minuts, refredament de 0,5–1 hora i format a 120 °C amb pressió durant 1–2 minuts, fins al 80 % de sequedat.
Assecatge (烘干, hōnggān): Primer a 80 °C, una hora de refredament i una segona passada a 60 °C fins a sequedat completa; humitat no superior al 5 %.

La indicació agrícola descriu el mètode manual: fixació en paella elèctrica a uns 160 °C, amb 100–150 g de fulla, durant uns 3 minuts; format a la mateixa paella a 80 → 50–60 °C, durant uns 4 minuts, pressionant amb el palmell; assecatge en cistelles de vímet sobre carbó vegetal, uns 25 minuts a 80 °C i després a 60 °C. Per a la producció mecànica, el mateix document indica fixació en tambor a 270 °C durant aproximadament un minut, aplanament a 200 °C, format a uns 190 °C i assecatge final a 160 °C; l’aplanament i el format són aquí més calents que en els requisits de la CNIPA (150 i 120 °C), i els documents no expliquen la raó de la divergència.

6. Característiques Organolèptiques

En primer lloc es presenta la descripció de la CNIPA (que repeteix la de l’AQSIQ de 2016) i, quan difereix, la de la indicació agrícola.

Aspecte de la fulla seca: Plana, «com la punta d’una llança» (形扁似矛). El segon document hi afegeix: verd brillant, amb borrissol visible (绿润显毫).
Aroma de la fulla seca: No hi ha una descripció específica a les fonts consultades.
Aroma de la infusió: Net, alt i intens, refinat (清香高郁，香气清雅); o net i persistent (清香持久).
Gust: Suau i fresc (滋味醇爽); o fresc, suau i amb retorn dolç (鲜醇回甘).
Color de la infusió: Verd groguenc i brillant (黄绿明亮); o verd tendre i brillant (嫩绿明亮).
Fulla infusionada: Uniforme, verda i clara (匀整绿明); o brots i fulles densos, tendres i uniformes, verds i brillants (芽叶壮实，嫩匀绿亮).

7. Composició Química

Els requisits de la CNIPA estableixen un únic indicador: extracte aquós no inferior al 38,0 %. La indicació agrícola n’estableix cinc, amb un llindar d’extracte diferent: extracte aquós no inferior al 36,0 %, fibra bruta no superior al 10,0 %, cendres totals no superiors al 6,5 %, partícules i pols no superiors al 3,0 %, humitat no superior al 7,0 %. Són normes per al producte, no anàlisis de lots concrets.

8. Preparació

Pràctica de classe per al te verd: els documents no indiquen paràmetres.

Temperatura de l’aigua: 80–85 °C.
Quantitat de te: 3 g per 150 ml.
Utensilis: Got de vidre o gaiwan blanc.
Procés: Escalfar l’utensili, posar-hi el te i abocar l’aigua per la paret; primera infusió al cap de 40–60 segons; beure deixant part de la infusió i tornar a omplir, amb dues o tres infusions successives.

9. Conservació

Pràctica de classe. En envàs hermètic, en fred, sense llum, humitat ni olors. La indicació agrícola exigeix que el te que no s’hagi venut abans de finals de maig es guardi en cambra frigorífica perquè no es torni groc; termini de conservació, 12 mesos.

10. Preu i Falsificacions

No hi ha dades de preus a les fonts consultades. Les xifres d’escala no coincideixen: 553 ha i 124 t anuals segons la indicació agrícola; 12,2 mil mu i 170 t només al municipi de Qinghe segons un resum de referència de 2017; més de 12 mil mu als municipis de Qinghe, Jiangzhen, Huangdun i altres segons un resum de 2018; més de 6 mil mu sota la marca segons el canal d’Anhui de «Renmin Wang» de 2020.

Com evitar falsificacions:
- Buscar el segell especial d’indicació geogràfica; l’autorització l’emet la CNIPA a través de l’oficina de propietat intel·lectual del comtat de Huaining.
- Comprovar que el te provingui dels cinc municipis del comtat de Huaining.
- La fulla és plana, «com la punta d’una llança», verda i brillant, amb borrissol visible.

11. Curiositats

La crònica de 1915 situa el te no per sota del de Mengding, i les descripcions de referència hi citen al costat la dita «aigua del mig del Iang-Tsé, te del cim de Mengshan».
Segons la publicació del comtat, la collita té un costum: la primera collita l’enceten noies solteres, i no es perfumen les mans ni la cara perquè cap olor estranya no s’adhereixi a la fulla.
El 6 d’abril de 2020, segons el canal d’Anhui de «Renmin Wang», setze bloguers van fer transmissions en directe des de la collita al municipi de Qinghe: en un sol dia s’hi van vendre te per valor de 424 mil iuans i es van recollir comandes per 2,3 milions.
Un mateix te està protegit per dos documents amb normes diferents: extracte aquós no inferior al 38 % segons la CNIPA i no inferior al 36 % segons la indicació agrícola; infusió «verd groguenc» segons un i «verd tendre» segons l’altre.

12. Comparació amb Altres Tes

Tianzhu Jianhao (天柱剑毫): Te pla «en forma d’espasa» de la muntanya Tianzhu, de la mateixa prefectura d’Anqing.
Dudu Cuiming (都督翠茗): Te pla d’Anhui de la muntanya Dudu, prop del llac Chaohu, la forma del qual es compara amb un brot de bambú.
Mengding Ganlu (蒙顶甘露): Te cargolat de la muntanya Mengshan, a Sichuan. La crònica de 1915 comparava el te de Longchijian amb el te de Mengding en general, no amb aquesta varietat.

En conclusió:

Longchi Xiangjian és un te verd pla de muntanya baixa del comtat de Huaining: fulla «com la punta d’una llança», aroma net i alt, gust suau i fresc. El seu passat es fonamenta en una sola línia de la crònica de 1915, i el seu present, en dos documents de protecció que descriuen el te amb petites diferències.

Fonts

Indicació geogràfica

CNIPA 地理标志产品认定 №632

Llista completa — a la pàgina Fonts