Gǔpá chá

Gupa Cha (Gǔpá chá, 古琶茶) és un te verd del municipi de Miaohuang (妙皇乡) del comtat de Xiangzhou (象州县) de la ciutat-prefectura de Laibin, a la part central de la regió autònoma zhuang de Guangxi, procedent dels turons del vessant occidental de les muntanyes Dayaoshan. Rep el nom del poble de Gupa (古琶村), que forma part del comitè rural de Sigao (思高村委). El nom està protegit des del 2020 com a indicació geogràfica agrícola; el 2025 l’Administració Estatal de Propietat Intel·lectual (CNIPA) el va reconèixer com a producte amb indicació geogràfica, i la tècnica d’elaboració està inscrita des del 2021 a la llista de patrimoni cultural immaterial de la regió autònoma.

1. Classificació i Origen

Tipus: Te verd (绿茶, lǜchá). Al document de protecció no hi apareixen les paraules «绿茶»; la classe es dedueix de la tecnologia, estesa, fixació, enrotllament, format, assecat, sense marciment ni fermentació, i de l’aspecte: fulla verda, infusió groc-verdosa i fulla infusionada.
Categoria: Te verd de Guangxi; indicació geogràfica agrícola (2020) i producte amb indicació geogràfica (CNIPA, anunci núm. 640, 2025).
Origen: Xina, regió autònoma zhuang de Guangxi (广西, Guǎngxī), ciutat-prefectura de Laibin (来宾, Láibīn), comtat de Xiangzhou (象州, Xiàngzhōu), municipi de Miaohuang (妙皇, Miàohuáng).
Zona protegida: 12 pobles administratius del municipi de Miaohuang: Dasuo (大梭村), Pangu (盘古村), Longtou (龙头村), Xinzao (新造村), Lu (路村), Liao (寮村), Miaohuang (妙皇村), Shanding (山定村), Huahou (花侯村), Tangtou (塘头村), Qiaotou (桥头村) i Sigao (思高村). El sol·licitant és l’estació d’orientació tècnica de cultius industrials del comtat de Xiangzhou. Segons la descripció de la indicació agrícola, la superfície protegida és de 1000 ha i el volum protegit, de 1100 t de te sec.
Coordenades geogràfiques: 109°41′–109°51′ E, 23°44′–23°56′ N, segons el document de protecció.

2. Història i Significat Cultural

Història:
- Tang. Una publicació del 2024 remunta la història del te a l’època Tang i cita paraules del «Cànon del te» (《茶经》) de Lu Yu: «象州茶，往往得之，其味极佳» — «el te de Xiangzhou es troba ara i adés, el seu gust és excel·lent»; això és una paràfrasi de la publicació, no pas una línia literal del cànon. Es refereix a la prefectura Tang de Xiangzhou en conjunt; el poble de Gupa no s’hi esmenta.
- Ming. Segons una comunicació de l’oficina agrícola del comtat (2024) i un reportatge del «Laibin Ribao» (2020), el te es va començar a cultivar a principis dels Ming i s’assecava a mà en una paella. El mateix reportatge recull una versió local: a finals dels Ming, descendents del rei de Jingjiang (靖江王) del llinatge Zhu es van establir a Nalu (纳禄), al comtat de Xiangzhou, i bevien aquest te cada dia; durant els Qing, el te s’hauria ofert a la cort. En els materials consultats no hi ha documents sobre aquest tribut.
- Datacions diverses. La introducció del mateix reportatge parla de «més de 200 anys» d’història del te de Gupa, mentre que una tradició familiar d’un dels llinatges del poble, recollida en un directori de productes locals, parla d’avantpassats vinguts de Xishan, sota Guiping (桂平西山), a finals dels Ming, i de més de 400 anys. Amb les fonts trobades no es pot establir quina xifra és la correcta.
- 2018–2020. A finals del 2018 es va construir a Sigao una nova fàbrica de te; el 2020 el comitè rural hi va invertir 100.000 iuans. El maig del 2020 el nom va obtenir la indicació geogràfica agrícola.
- 2021. La tècnica d’elaboració del Gupa Cha de Xiangzhou (象州古琶茶) es va inscriure a la llista de patrimoni cultural immaterial de la regió autònoma (segons la comunicació de l’oficina agrícola del comtat, 2024).
- 2023. L’Associació d’Estandardització de Guangxi va publicar l’estàndard de grup T/GXAS 670—2023 «地理标志农产品古琶茶». En les fonts trobades no hi ha el text de l’estàndard.
- 2024. El 10 d’agost el programa de la Televisió Central «Patrimoni immaterial de la Xina» (《非遗里的中国》), en l’episodi sobre Guangxi, va mostrar el Gupa Cha. Segons la publicació sobre aquest episodi, la superfície de plantacions és de gairebé 3000 mu, hi participen més de 200 explotacions, el te es cull durant les quatre estacions i el volum de producció anual supera els 30 milions de iuans.
- 2025. L’anunci CNIPA núm. 640 (signat el 16 de juliol, publicat el 13 d’agost) va reconèixer el nom com a producte amb indicació geogràfica, posició 1144 de 1409.
Nom: 古琶 (Gǔpá) és el poble de Gupa; 茶 és te. Una dita local que recull el «Laibin Ribao» (2020) diu: «古朴出美女，古琶出好茶»; la segona meitat significa «Gupa dóna bon te».
Significat cultural: Segons una publicació del 2024, al voltant de les plantacions de Sigao s’han instal·lat un càmping turístic i excursions amb collita i elaboració de te, i el comtat ha tret més de deu productes basats en aquest te, des de galetes amb farciment de te (茶蓉饼) fins a te amb llimona i te amb llet. Segons una comunicació del comtat del 2021, el te es ven a Guangdong, Hunan, Anhui i Hebei, i per als pagesos del municipi és una font d’ingressos.

3. Descripció Botànica i Matèria Primera

Varietat / Cultivar: Segons el document, «古琶茶地方群体种», la població local de Gupa Cha. El document no esmenta varietats seleccionades.
Color dels brots: Segons una publicació del 2024, els brots poden ser verds, violacis i porpra-vermellosos; el color porpra és conseqüència de la pigmentació de la fulla (紫化). Segons un empresari que va construir la fàbrica de Sigao, en un reportatge del 2020, la millor matèria primera es considera el brot porpra (紫芽). El mateix reportatge informa que a Sigao hi havia llavors 40 mu de te de brot porpra trasplantat i que davant d’una casa del poble creixia un te centenari.
Collita: Segons el document, per estacions i partides, a mà, amb «aixecament» dels dits (提采); fulla fresca, sencera, uniforme, sense fruits, fulles velles ni tiges. La millor matèria primera és el brot amb una fulla (一芽一叶), i la bona, el brot amb dues fulles.
Plantació: Segons corbes de nivell en una o dues fileres, unes 5000 mates per mu, i en terrasses unes 7000; es combinen podes lleugeres i profundes.

4. Terroir i Particularitats de Cultiu

Regió: Centre de Guangxi, vessant occidental de les muntanyes Dayaoshan (大瑶山, Dàyáo shān); les plantacions de Sigao són a prop de la muntanya Tiangaishan (天盖山), on, segons la comunicació del comtat, sovint hi ha boira.
Altitud de cultiu: Turons entre 300 i 600 m, segons la descripció de la indicació agrícola.
Clima: Subtropical meridional, humit i monsònic. Insolació d’unes 1650 hores anuals, temperatura mitjana de 20,8 °C, període lliure de glaçades de més de 330 dies, precipitacions d’uns 1400 mm i humitat relativa del 77 %. La descripció de la indicació relaciona l’elevada oscil·lació tèrmica diürna amb un alt contingut d’aminoàcids i un contingut relativament baix de cafeïna.
Sòls: Principalment vermells (红壤), amb matèria orgànica mitjana d’uns 45 g/kg i pH 4,5–5,5, segons la descripció de la indicació. El document de la CNIPA exigeix per a la parcel·la unes condicions més àmplies: pH 4,5–6,5, vessants oberts i ben drenats, protegits del vent; amb pendent de fins al 20°, plantació segons corbes de nivell; entre 20° i 30°, terrasses.
Aigua: Reg amb aigua de font de la reserva de boscos de protecció hidrològica de Dayaoshan i amb aigua de pluja.

5. Tecnologia de Producció

El document de protecció estableix una elaboració semimecanitzada: 鲜叶 → 摊放 → 杀青 → 揉捻 → 做形 → 烘干 → 提香. Aquesta és la descripció específica d’aquest te.

Estesa (摊放, tānfàng): En recipients especials, a la primavera 6–8 hores, a l’estiu i la tardor 3–4 hores, fins que la fulla s’estovi, aparegui un aroma net i la humitat baixi aproximadament al 70 %.
Fixació (杀青, shāqīng): Màquina de tambor, 260–280 °C; fulla tendra amb temps clar, uns 4 minuts; fulla basta, de pluja o de rosada, uns 5 minuts; humitat residual d’aproximadament el 55 %.
Enrotllament (揉捻, róuniǎn): Cilindre enrotllador, 15–25 minuts. Per a matèria primera de grau superior i primer, més del 80 % de la fulla s’ha d’enrotllar en forma de fil; per al segon, més del 60 %, i alhora ha de sortir suc.
Format (做形, zuòxíng): En tambor a 120–180 °C uns 6 minuts, fins que aparegui l’aroma i la fulla es corbi lleugerament.
Assecat (烘干, hōnggān): L’assecador s’escalfa a 100–120 °C i s’asseca fins al 6–8 % d’humitat, fins que la fulla es pugui reduir a pols amb els dits.
Intensificació de l’aroma (提香, tíxiāng): Màquina de torrat, 90 °C, uns 40 minuts, fins a una humitat inferior al 6 %.

L’elaboració manual la descriu així la dipositària de la tècnica de la llista de patrimoni: brot amb una fulla, estesa, fixació a foc alt com a etapa clau, enrotllament manual, assecat amb intensificació de l’aroma.

Sota la marca «象州古琶» es produeixen també te negre i te blanc, inclòs te negre de brots porpra (紫芽象州古琶红茶); el document de protecció descriu només el te verd.

6. Característiques Organolèptiques

Segons el document de protecció:

Aspecte de la fulla seca: Densament enrotllada, verda, amb borrissol (条索紧结，色绿有毫).
Aroma de la fulla seca: No hi ha una descripció específica a les fonts trobades.
Aroma de la infusió: Dens, amb nota floral (香气浓、有花香).
Gust: Dolcenc i suau (滋味甘醇).
Color de la infusió: Groc-verdós, brillant (汤色黄绿亮).
Fulla infusionada: Groc-verdosa (叶底黄绿).

El te negre de brots porpra, que el document no cobreix, es descriu així en una publicació del 2024: infusió vermella amb un lleu reflex blau-violaci, brots amb borrissol i aroma persistent.

7. Composició Química

Requisits fisicoquímics del document de protecció:

Indicador	Requisit
Cafeïna	no menys del 2 %
Polifenols del te	no menys del 20 %
Substàncies extractives hidrosolubles	no menys del 40 %
Aminoàcids lliures, total	no menys del 4 %

Són normes del document, no pas mesuraments de partides concretes. La descripció de la indicació agrícola exigeix també el compliment dels estàndards estatals GB 2762 (contaminants) i GB 2763 (residus de plaguicides).

8. Preparació

Pràctica de la classe per al te verd.

Temperatura de l’aigua: 80–85 °C.
Quantitat de te: 3 g per 150 ml.
Utensilis: Got de vidre o gaiwan blanc.
Procés:
1. Escalfar l’utensili.
2. Posar-hi el te i abocar l’aigua per la paret.
3. Primera infusió al cap de 40–60 segons.
4. Beure deixant-ne una part.
5. Dues o tres infusions repetides.

9. Conservació

Pràctica de la classe. En envàs hermètic, a la nevera a 0–5 °C, sense llum, humitat ni olors; consumir dins d’un any.

10. Preu i Falsificacions

A les fonts trobades no hi ha preus del te acabat. Segons una comunicació del comtat del 2024, l’empresa comprava fulla fresca als pagesos a 80 iuans per jin (500 g) de brots individuals i a 15 iuans per jin de brots amb una fulla.

Com evitar falsificacions:
- Buscar el signe especial d’indicació geogràfica: el dret a usar-lo l’obté el productor de la zona a través de l’oficina de propietat intel·lectual del comtat de Xiangzhou, l’administració de Guangxi i la CNIPA.
- Comprovar l’origen: un dels 12 pobles del municipi de Miaohuang.
- Recordar que «古琶» és un nom de poble, no pas una classe: el te negre i el te blanc sota aquesta marca no estan descrits al document de protecció.

11. Fets Interessants

El document de protecció no dóna una escala de graus, però en les regles d’enrotllament divideix la matèria primera en grau superior, primer i segon.
La fixació segons el document es fa a 260–280 °C, mentre que la intensificació de l’aroma es fa a només 90 °C.
El llindar d’aminoàcids lliures és de no menys del 4 %, superior al del te negre Muzi Apo Cha (木梓阿婆茶) del mateix anunci núm. 640 (més del 2,5 %).

12. Comparació amb altres tes de Guangxi

Jinxiu Hongcha (金秀红茶): Te negre de les muntanyes Dayaoshan, a la mateixa ciutat-prefectura de Laibin; el Gupa Cha creix al vessant occidental de les mateixes muntanyes.
Xishan Cha (西山茶): Te verd de Guiping; segons una tradició familiar, els avantpassats d’un dels llinatges del poble de Gupa van venir de sota Xishan.
Muzi Apo Cha (木梓阿婆茶): Te negre de la prefectura de Guigang, del mateix anunci núm. 640.

En conclusió:

El Gupa Cha és un te verd de dotze pobles del municipi de Miaohuang, al vessant occidental de les Dayaoshan, procedent de la població local de mates amb brots verds i violacis. El document de protecció estableix una tecnologia semimecanitzada amb règims concrets i un aspecte determinat, fulla verda densa amb borrissol, infusió groc-verdosa i aroma floral. Està protegit per tres capes: la indicació del 2020, el patrimoni de la tècnica del 2021 i el reconeixement de la CNIPA del 2025; la història primerenca es basa en relats transmesos amb dates divergents.