Pingshan Chaoqing Cha (Píngshān chǎoqīng chá, 屏山炒青茶) és un te verd torrat del comtat de Pingshan (屏山县), a la prefectura d’Yibin, al sud de la província de Sichuan. El nom indica el mètode d’elaboració: 炒青 (chǎoqīng) és el te verd fixat i assecat a la paella. L’escola local és coneguda pel seu «foc» (火功): temperatura baixa i torrat prolongat, que donen el tret principal del te, una aroma persistent de castanya (栗香). Des del 2009, el nom «Pingshan Chaoqing» (屏山炒青) és un producte agrícola amb indicació geogràfica, i a partir del 26 de desembre de 2011, Pingshan Chaoqing Cha també està protegit com a producte amb indicació geogràfica.
1. Classificació i origen
- Tipus: Te verd (绿茶, lǜchá) de fixació a la paella. Els requisits tècnics de la indicació descriuen dues formes: te cargolat (条形茶) i te pla (扁形茶).
- Categoria: Producte amb indicació geogràfica (2011); des del 2009, també indicació agrícola. Existeix també una marca de certificació: les normes d’ús es van publicar el 13 de juny de 2017; la data de registre no consta a les fonts trobades.
- Origen: Xina, província de Sichuan (四川, Sìchuān), prefectura d’Yibin (宜宾, Yíbīn), comtat de Pingshan (屏山, Píngshān).
- Zona protegida: Les condicions tècniques de la indicació agrícola (2009) esmenten 16 pobles i viles del comtat: Jinping, Dacheng, Longhua, Zhongdu, Xinshi, Xin’an, Fuyan, Furong, Xiaxi, Pingbian, Qingping, Xinfa, Taiping, Longxi, Loudong i Yachi, amb 186 llogarets naturals inclosos. No s’ha pogut contrastar com es descriu la zona a l’anunci del 2011.
- Coordenades geogràfiques: Aproximadament 28,7° N i 104,2° E.
2. Història i significat cultural
- Història:
- Antiguitat. Una descripció divulgativa de referència, que cita el «Huayang guo zhi» (华阳国志), afirma que l’any 134 els habitants locals ja feien servir te silvestre i que en l’època dels Tres Regnes Pingshan produïa te. La fórmula dels materials de premsa del 2026 diu: «origen a l’època pre-Qin, auge sota els Song».
- Ming i Qing. Les condicions tècniques de la indicació agrícola citen els «Annals de la prefectura de Mahu» (《马湖府志》) de l’era Jiajing: «el comtat de Pingyi produeix te» (Pingyi i Mahu són noms antics de Pingshan). La descripció divulgativa afegeix que a la dinastia Ming es va consolidar la tècnica chaoqing i a Sichuan es va parlar del «te de les tres muntanyes»: Emei, Mengding i Pingshan; i que sota Daoguang, el dignatari Long Ruiti (龙瑞图) va enviar te a la cort i aquest va esdevenir te cortesà. La descripció no aporta fonts primàries d’aquests dos episodis; és tradició local.
- Segle XX. Segons les condicions tècniques de la indicació, el «te de Pingshan» consta com a especialitat local a la primera edició del diccionari «Cihai» (辞海), i des del 1984 el te ha rebut dotze vegades consecutives el títol de te verd provincial de qualitat. La descripció divulgativa afegeix que als anys seixanta la producció en massa es va mecanitzar, mentre que les qualitats superiors es continuaven elaborant a mà.
- 2009. El 14 de juliol, el Ministeri d’Agricultura, amb l’anunci núm. 1236 (així el cita el portal sectorial), va registrar «Pingshan Chaoqing» com a producte agrícola amb indicació geogràfica.
- 2011. El 26 de desembre, l’Administració General de Supervisió de Qualitat, Inspecció i Quarantena, amb l’anunci núm. 196, va protegir el te com a producte amb indicació geogràfica.
- 2021. El 19 de novembre, la tècnica «屏山炒青» es va inscriure a la sisena llista de patrimoni immaterial de la prefectura d’Yibin. Una font l’anomena patrimoni provincial; no s’ha pogut confirmar.
- 2024. La prefectura d’Yibin va publicar l’estàndard local DB5115/T 60—2024 «Requisits de qualitat del producte amb indicació geogràfica: Pingshan Chaoqing Cha», en vigor des del 12 d’abril de 2024.
- Marca: En el rànquing de valor de marques regionals amb indicació geogràfica, el 2022 va ocupar el lloc 93; el 2026 el nom va entrar en una llista de 136 marques amb un valor de més de 3.000 milions de iuans.
3. Descripció botànica i matèria primera
- Varietats / cultivars: Els requisits tècnics de la indicació (2011) admeten la població local i varietats aptes per a aquest te. Les condicions tècniques de la indicació agrícola (2009) indiquen com a principals les varietats piloses (多毫型) seleccionades «Zaobaijian núm. 5» (早白尖五号) i «Fuxuan núm. 9» (福选九号).
- Plantació (segons els requisits de la indicació): esqueixos a la tardor, màxim 45.000 peus per hectàrea, adob orgànic no inferior a 2,5 tones per hectàrea i any.
- Estàndard de collita: Per al te cargolat, des de brot únic fins a brot amb dues fulles; per al te pla, des de brot únic fins a brot amb una fulla encara no desplegada.
- Època de collita: Des de principis de febrer fins a finals d’abril, segons els requisits de la indicació. Les condicions tècniques del 2009 i la descripció de la tradició manual (2024) situen la millor collita abans de Guyu (21 d’abril) i com a matèria primera «brot amb dues o tres fulles»; el comtat afegeix que es cull amb «la mà que aixeca» (提手采).
4. Terrer i particularitats del conreu
- Regió: Sud de Sichuan, contraforts de la serra de Xiaoliangshan, amb les muntanyes Wuzhishan (1350 m) i Laojunshan (2009 m), «el primer cim del sud de Sichuan».
- Altitud de conreu: Segons els requisits de la indicació, muntanya no inferior a 500 m. Les descripcions divergeixen: la zona tealera entre 600 i 1000 m, els jardins entre 800 i 1050 m, te arreu del comtat de 300 a 1500 m.
- Clima: Subtropical humit de monsó; les descripcions parlen de «clima vertical»: hivern suau, estiu fresc, boires, poc sol i gran diferència tèrmica diària.
- Sòls: Segons els requisits de la indicació, sòls grocs (黄壤) amb pH 4,5–6,5, matèria orgànica no inferior al 2 %, capa de no menys de 50 cm. Els materials de premsa repeteixen la fórmula dels «sòls de muntanya rics en seleni per sobre de 800 m»; la premsa econòmica (2023) parla de 240 km² de terres riques en seleni i 700 km² de terres amb seleni suficient. No hi ha anàlisis del te sobre el contingut de seleni a les fonts trobades.
- Superfície de jardins: No hi ha dades contrastades sobre la superfície total a les fonts trobades. La premsa econòmica (2023) esmenta 120.500 mu de jardins de te certificats com a base de matèria primera per a producte «verd» i 15 fàbriques de te amb capacitat a partir de 300 t.
5. Tecnologia d’elaboració
Els requisits tècnics de la indicació (2011) estableixen dues línies.
- Te cargolat: fulla fresca → refredament → fixació (杀青, shāqīng) → refredament → cargolat (揉捻, róuniǎn) → desfer els grumolls → primer assecat (毛火, máohuǒ) → refredament → assecat complet (足火, zúhuǒ) → refredament → acabat a la paella (辉锅, huīguō) → refredament.
- Te pla: fulla fresca → refredament → fixació → refredament → primera formatjada → refredament → segona formatjada → refredament → acabat a la paella → refredament.
| Operació | Paràmetres segons els requisits de la indicació |
|---|---|
| Fixació | Paella a 240–260 °C, 4–5 minuts; cargolat: fins a fulla verd fosc, el pecíol es doblega sense trencar-se, la fulla s’enganxa lleugerament |
| Cargolat | 15–20 minuts, fins als primers cargols, relliscosos al tacte |
| Primer assecat | 120–150 °C, fins que els cargols es tornin verd fosc i punxants |
| Assecat complet | 90–110 °C, 50–60 minuts |
| Acabat, cargolat | Paella a 80–90 °C, 50–60 minuts, fins a lluentor oliosa verd grisa, humitat inferior al 6 % |
| Acabat, pla | Paella a 100–120 °C, 20–25 minuts, humitat inferior al 6 % |
| Formatjada del pla | 140–160 °C, 10–15 minuts; després de la primera, no menys del 70 % de fulles planes; després de la segona, no menys del 98 % |
La tradició manual, tal com la descriu el comtat (2024), comprèn 14 operacions: tres fixacions amb calor decreixent (la primera al voltant de 300 °C), tres cargolats, assecats amb repòs de diverses hores i acabat a 60–70 °C durant 90–120 minuts, amb un final de cinc minuts de foc viu «per a l’aroma». Els procediments s’adapten a la matèria primera: «mira el te, fes el te» (看茶做茶).
6. Característiques organolèptiques
Segons els requisits de la indicació per al te cargolat:
- Aspecte de la fulla seca: Cargols densos amb puntes visibles (显锋苗), verds i brillants (绿润).
- Aroma de la fulla seca: No hi ha descripció específica; l’assecat complet, segons els requisits, s’allarga fins a obtenir «aroma de te evident».
- Aroma de la infusió: Persistent de castanya (栗香持久).
- Gust: Suau i fresc (醇爽). L’avaluació experta que recullen les descripcions divulgatives és «fresc, suau, amb retorn dolç, aguanta moltes infusions».
- Color de la infusió: Net i lluminós (清澈明亮); l’avaluació experta el descriu com a verd groguenc i viu.
- Fondre (fulla infusionada): Tendra, uniforme, s’obre com una «flor», verda i brillant (嫩匀成朵，绿亮).
El te pla és pla i recte, verd i brillant, amb la mateixa aroma persistent de castanya; la fulla infusionada és d’un groc tendre i lluminós (嫩黄明亮).
7. Composició química
Requisits de la indicació:
| Paràmetre | Norma |
|---|---|
| Fibra crua | no superior al 16 % |
| Substàncies solubles en aigua | no inferior al 36 % |
| Humitat després de l’acabat | inferior al 6 % |
Les condicions tècniques de la indicació agrícola (2009) indiquen per al te: polifenols totals 25,0–31,5 %, aminoàcids 2,7–3,4 %, substàncies solubles en aigua 40,5–47,1 % — «més del 41 %, mentre que en un chaoqing corrent és al voltant del 30 %». És una característica de la descripció de la indicació, sense mètode ni mostra.
8. Preparació
Pràctica de classe per a te verd; no hi ha paràmetres propis d’aquest te a les fonts trobades.
- Temperatura de l’aigua: 85–90 °C per al chaoqing cargolat; 80–85 °C per al te pla tendre.
- Quantitat de te: 3 g per 150 ml.
- Estris: Gaiwan o got de vidre.
- Procediment: Escalfar l’utensili; primera infusió, 40–60 segons; beure deixant part de la infusió i reomplir tres o quatre vegades.
9. Conservació
Pràctica de classe. En envàs hermètic, a la nevera a 0–5 °C o en un lloc fresc i sec, sense llum, humitat ni olors. Millor consumir-lo en el termini d’un any.
10. Preu i falsificacions
No hi ha dades contrastades sobre preus a les fonts trobades.
- Com evitar falsificacions:
- Buscar el distintiu d’indicació geogràfica i un productor del comtat de Pingshan; segons una notícia de principis del 2021, deu empreses tenien dret a fer servir el distintiu.
- El te cargolat ha de ser de color verd gris amb lluentor oliosa: traça de l’acabat prolongat a la paella.
- El tret principal de la infusió és l’aroma persistent de castanya.
11. Curiositats
- La dita de Sichuan sobre el «te de les tres muntanyes» situa Pingshan al costat d’Emei i Mengding; així ho diu la tradició local.
- L’acabat del te cargolat a la paella es fa a 80–90 °C durant gairebé una hora; les descripcions locals vinculen la nota de castanya precisament al «foc baix i torrat llarg».
- Segons dades del comtat del 2020, les empreses amb dret al distintiu van produir mercaderies amb indicació per valor de 85,6 milions de iuans.
12. Comparació amb altres tes de Sichuan
- Yibin Zaocha (宜宾早茶): Te verd primerenc de la mateixa prefectura d’Yibin; aposta per la data de collita, no pel foc.
- Emei Zhuyeqing (峨眉竹叶青): Te pla de la muntanya Emei, una de les «tres muntanyes» de la dita.
- Mengding Ganlu (蒙顶甘露): Te cargolat de la muntanya Mengding, la tercera de les «tres muntanyes».
- Junlian Hongcha (筠连红茶): Te negre del comtat de Junlian, de la mateixa prefectura d’Yibin.
En conclusió:
Pingshan Chaoqing Cha és un cas rar en què es protegeix no tant el lloc com el foc: els requisits de la indicació detallen la paella en graus i minuts, des de la fixació calenta fins a l’acabat de gairebé una hora. El resultat és un te dens, verd gris, amb aroma de castanya, gust suau i resistència a les infusions.
Fonts
Normes
Indicació geogràfica
Llista completa — a la pàgina Fonts