Jūnlián hóngchá

Junlian Hongcha (Jūnlián hóngchá, 筠连红茶) és un te negre del comtat de Junlian (筠连县), a la prefectura de Yibin, al sud de la província de Sichuan. Durant la segona meitat del segle XX, el comtat fou la base principal del te negre de Sichuan, conegut comercialment com a «Chuanhong» (川红, Chuānhóng). La varietat principal n’és la local Zaobaijian (早白尖, Zǎobáijiān). El nom està protegit per una indicació geogràfica agrícola des del 2014 i pel reconeixement de l’Administració Estatal de Propietat Intel·lectual (CNIPA) del 2026.

1. Classificació i Origen

• Tipus: Te negre (红茶, hóngchá) — la classe figura al nom i està confirmada pel reglament de la marca.
• Categoria: Te negre gongfu (工夫红茶, gōngfu hóngchá) de la línia sichuanesa Chuanhong; producte amb indicació geogràfica.
• Origen: Xina, província de Sichuan (四川, Sìchuān), prefectura de Yibin (宜宾, Yíbīn), comtat de Junlian. Segons la descripció del comtat, és al límit sud de la conca de Sichuan, al peu nord de l’altiplà de Yunnan-Guizhou, a la cruïlla entre Sichuan i Yunnan.
• Zona protegida — dues fórmules:
  • Reglament de la marca agrícola (2014): 18 pobles i viles i 243 llogarets del comtat, àrea de protecció de 9200 ha, producció anual de 5000 t.
  • Reconeixement de la CNIPA (2026): tota la superfície administrativa actual del comtat. Aquest límit canvia amb la divisió administrativa, mentre que la llista del 2014 fixa els pobles nominalment.
• Coordenades geogràfiques: Segons el reglament del 2014 — 104°17′45″–104°47′20″ E, 27°50′37″–28°14′8″ N.

2. Història i Significació Cultural

• Història:
  • Antiguitat del te. El web del comtat remunta el cultiu local a les dinasties Qin i Han, fa més de dos mil anys; un article de diari del 2009 parla de «més de mil anys». Les fonts no expliquen la divergència.
  • 1951–1957. Segons el diari «Zhonghua hezuo shibao» (2009), el 1951 s’obrí al comtat una de les set estacions del sud-oest del país per implantar la tecnologia del te negre. El 1957 entrà en funcionament la fàbrica comarcal de processament primari; el semielaborat s’acabava a la fàbrica de te de Yibin i s’enviava a la Unió Soviètica i a l’Europa de l’Est.
  • Sobrenom. A finals dels anys cinquanta, el gongfu local, segons el mateix diari, s’anomenava «赛祁红» — «que no desmereix el de Qimen».
  • 1959. El 8 de setembre, el dia de la temporada de Bailu, es colliren brots per al te «Jinhuang bailu yacha» i s’enviaren a Pequín per al desè aniversari de la República Popular de la Xina.
  • 1985. El diari situa a mitjan anys vuitanta el pic del te negre del comtat. Aquell any, segons aquest diari, «Chuanhong gongfu» rebé la medalla d’or del 24è concurs mundial de productes de qualitat a Lisboa — guardó de la marca comercial Chuanhong, no pas del te de Junlian per separat. Un altre article del mateix número i el departament d’agricultura de Yibin esmenten un altre guardó del 1985 — l’or de l’exposició de productes de Panamà; la divergència no s’explica.
  • 1988–1990. El comtat passà gairebé del tot al te verd; a finals dels anys noranta, segons el diari, el te negre gairebé deixà de produir-se.
  • Anys 2000. El successor de la fàbrica comarcal recuperà la producció sota el nom «Junlian Hong».
  • 2014. Indicació geogràfica agrícola AGI01565; reglament — anunci del Ministeri d’Agricultura núm. 2179 de 18 de novembre de 2014, reimprès al portal de referència.
  • 2026. Reconeixement segons l’anunci de la CNIPA núm. 687.
• Nom: «Junlian» és el nom del comtat; «hongcha» vol dir te negre.
• Significació cultural: Junlian s’anomena «el bressol de Chuanhong». El portal de referència esmenta també la marca núm. 7948508 i la protecció del producte segons l’anunci de 2011 núm. 177; no he pogut consultar aquests documents.

3. Descripció Botànica i Matèria Primera

• Varietat: El reglament de la marca designa com a varietat principal la local «Junlian Zaobaijian». Segons el diari del 2009, és una població autòctona, anomenada antigament «Huangyacha», «te de brots grocs»; el 1985 Sichuan la reconegué com a varietat millorada i després rebé l’estatus estatal. El departament d’agricultura de Yibin la considera una varietat clonal — les fonts divergeixen.
• Caràcters de la varietat: El diari la descriu amb les paraules «primerenca, tendra, fresca»: abans de la festa de Qingming els brots són groc-blancs.
• Estàndard de collita: Un brot amb una o dues fulles; fulla sencera, uniforme, fresca i neta (reglament).
• Època de collita: El reglament no fixa dates; el diari diu que el primer te de primavera és a punt a principis d’abril.

4. Terrer i Particularitats del Cultiu

• Regió: Muntanyes de Wumeng Shan (乌蒙山, Wūméngshān) al límit sud de la conca de Sichuan; el relleu davalla de sud a nord.
• Altitud: El reglament indica per a la zona 368–1777 m; el diari, 760–1200 m per als jardins. El document no dóna l’altitud exacta dels jardins.
• Sòls: Grocs i porpra (黄壤、紫色土), pH 5,5–6,5. El reglament situa la zona com a àrea de te amb seleni elevat, sense donar xifres.
• Clima: Subtropical humit monsònic. Segons el reglament: temperatura mitjana anual 17,6 °C, precipitació 1200,9 mm, període lliure de glaçades 344 dies, humitat relativa mitjana 81 %.
• Agrotècnia: El reglament exigeix plantació en fileres dobles, encoixinat de palla als jardins en producció i desherbatge manual sense herbicides als joves; la producció segueix la norma local DB511500/T/34-2011.

5. Tecnologia de Producció

No he pogut consultar el text de la norma local. Esquema general del te negre gongfu, no pas descripció específica d’aquest te:

1. Marchitament (萎凋, wěidiāo).
2. Enrotllament (揉捻, róuniǎn).
3. Oxidació (发酵, fājiào): La fulla enfosqueix fins al vermell coure.
4. Assecatge en dos focs: primer (毛火, máohuǒ) i final (足火, zúhuǒ).

Sobre aquest te, el comtat escriu així: fulla fresca, oxidació moderada, assecatge inicial ràpid i calent, refredament ràpid i complet, «fins al cor», i assecatge final llarg. Consideren un error l’assecatge final ràpid: per fora la fulla és seca, per dins humida. El comtat vincula el foc fort amb el caràcter «ric, intens i fresc» del te. Segons el diari del 2009, en la recuperació es restablí el marciment natural i s’introduí l’oxidació amb control de temperatura.

6. Característiques Organolèptiques

Descripció segons el reglament de la marca (2014):

• Aspecte de la fulla seca: Densament enrotllada, negra amb brillantor, uniforme (紧结乌润、匀整).
• Aroma de la fulla seca: No hi ha descripció separada a les fonts consultades.
• Aroma de la infusió: Dolça, densa, persistent (甜香浓郁、持久). El comtat l’anomena aroma de taronja i caramel (橘糖香, jútáng xiāng).
• Gust: Fresc i suau, amb retorn dolç (鲜醇回甘).
• Color de la infusió: Vermella, brillant, transparent, amb vora daurada (红亮清澈带金边).
• Fulla infusa: Vermella uniforme i brillant (红匀亮).

7. Composició Química

El reglament de la marca fixa els llindars inferiors per al te acabat:

Indicador	Requisit
Polifenols del te	no menys del 9 %
Substàncies extractives hidrosolubles	no menys del 35 %

No hi ha altres dades fisicoquímiques a les fonts consultades.

8. Preparació

Pràctica de la classe.

• Temperatura de l’aigua: 90–95 °C.
• Quantitat de te: 3 g per 150 ml.
• Utensilis: Gaiwan o tetera de porcellana; en una tassa blanca es veu la vora daurada.
• Procés:
  1. Escalfar els utensilis.
  2. Abocar l’aigua sobre el te.
  3. Primera infusió — aproximadament un minut.
  4. Escórrer la infusió completament.
  5. Repetir, allargant lleugerament la infusió cada vegada.

9. Conservació

Pràctica de la classe. En lloc sec i fosc a temperatura ambient, en envàs hermètic, lluny d’olors.

10. Preu i Falsificacions

No hi ha dades de preus a les fonts consultades.

• Com evitar falsificacions:
  • Cercar el signe d’indicació geogràfica: el nom «Junlian Hongcha» juntament amb el signe general d’indicació agrícola.
  • Comprovar que el productor sigui del comtat de Junlian.
  • La fulla ha de ser densa, negra amb brillantor; la infusió, vermella, transparent, amb vora daurada.

11. Fets Interessants

• El comtat recull una dita: «天子未尝黄芽茶，百草不敢先开花» — mentre el Fill del Cel no hagi tastat el «te de brots grocs», les herbes no gosen florir. Segons la tradició, aquest te es pagava com a tribut a la cort.
• Segons el diari del 2009, el 1957 la fàbrica escurçà el marciment i aconseguí fer te negre triturat d’exportació a partir de fulla basta de sisè-setè grau — contra l’opinió que de la fulla d’estiu i de tardor no se’n pot fer bon te.
• A mitjan anys vuitanta, la mateixa fàbrica produïa també te fosc premsat kangzhuan (康砖, kāngzhuān).
• En dos articles d’un mateix número del diari, les paraules «Junlian és el bressol de Chuanhong» s’atribueixen al professor Liu, però el nom hi apareix escrit de maneres diferents: 吕元福 i 吕允福.

12. Comparació amb Altres Tes Negres

• Chuanhong Gong Fu (川红工夫): Marca comercial de Sichuan, per a la qual Junlian era la base principal; Junlian Hongcha n’és el producte comarcal amb zona i reglament propis.
• Qi Men Hong Cha (祁门红茶): El referent del sobrenom «sai Qihong».
• Dian Hong Gongfu (滇红工夫): Gongfu de Yunnan de matèria primera de fulla gran.
• Yibin Zao Cha (宜宾早茶): Te verd primerenc de la mateixa prefectura de Yibin.

En Conclusió:

Junlian Hongcha és un te negre d’un comtat que durant mig segle proveí matèria primera per a l’exportació de Sichuan sota el nom comú de Chuanhong, gairebé perdé el te negre als anys noranta i el recuperà als anys 2000. El reglament de la marca el descriu amb precisió: varietat local Zaobaijian, brot amb una o dues fulles, fulla negra densa, aroma dolça persistent i infusió vermella transparent amb vora daurada. La seva història es coneix sobretot per textos de diaris i del comtat.

Fonts

Indicació geogràfica

• CNIPA 地理标志产品认定 №687

Llista completa — a la pàgina Fonts