Qijing Cha (Qījìng chá, 七境茶) és un te verd torrat del comtat de Luoyuan (罗源县) de la ciutat-prefectura de Fuzhou, província de Fujian; descriptivament, «te dels set jing». Aquí s’anomenava «jing» (境, jìng) un grup de pobles: set jing del municipi de Xilan (西兰) van construir plegats un temple, anomenat Qijingtang (七境堂), i el te va rebre el nom d’aquest temple. Una característica del te són els «punts de torrat» (爆点, bàodiǎn) a les fulles cargolades denses i corbades, rastre d’un torrat intens a alta temperatura. El nom està protegit per una marca de certificació des del 2012, per una indicació geogràfica agrícola des del 2014, i el 2025 va ser reconegut com a producte amb indicació geogràfica en el sistema unificat de l’Administració Nacional de Propietat Intel·lectual (CNIPA).
1. Classificació i Origen
- Tipus: Te verd (绿茶, lǜchá), torrat, chaoqing (炒青, chǎoqīng). El «Gran diccionari del te xinès» (《中国茶叶大辞典》), en una cita d’una revista provincial, el defineix com a «te verd torrat de fulla allargada».
- Categoria: Te històric del comtat amb tres règims de protecció: marca (2012), indicació agrícola (2014), producte amb indicació geogràfica (2025).
- Altres noms: Qijingtang lücha (七境堂绿茶); en l’ús quotidià, «verd de Luoyuan» (罗源绿); històricament, «puntes de Luoyuan» (罗源尖子, Luóyuán jiānzi); també apareix «yuanming lü» (元明绿).
- Origen: Xina, província de Fujian (福建, Fújiàn), ciutat-prefectura de Fuzhou (福州, Fúzhōu), comtat de Luoyuan (罗源, Luóyuán).
- Zona de protecció: Segons la descripció de la indicació agrícola, els set jing antics (21 pobles) amb ampliació als veïns. El nucli són els municipis de Baita, Xilan, Hokou i la vila de Feizhu; en total, 11 municipis i viles i 152 pobles administratius.
- Coordenades geogràfiques: Comtat de Luoyuan, 26°23′–26°39′ N, 119°07′–119°54′ E.
2. Història i Significat Cultural
- Història:
- 782. Segons la «Crònica del comtat de Luoyuan», sota la dinastia Tang ja hi havia aquí un impost sobre el te.
- Final de la dinastia Song. Segons la tradició, el dignatari Song Bin (宋滨), després de la caiguda de la dinastia, es va refugiar a Xilan i va convèncer els pagesos dels set jing d’ampliar els jardins de te.
- 1417 i 1485. Segons la revista «Yanhuang zongheng» (2018), el 1417 es va erigir un primer temple en memòria de Song Bin, després sis més, i el 1485 els habitants dels set jing van construir al mig, amb diners recollits, el temple de Taishan, Qijingtang.
- Època Ming. Segons la descripció de la indicació, durant els anys Chongzhen el te s’oferia a la cort. Un assaig al «Guangming ribao» (2016) esmenta la fórmula Ming «el te de Luoyuan és el primer» (罗源茶品第一); el te anava a les botigues de Pequín i Tianjin.
- Època Qing. Segons el mateix assaig, sota Guangxu cent jin costaven fins a setanta liang de plata, aproximadament un 15 % més car que altres tes verds.
- Final dels anys 1940. Segons una publicació local de 2013, a causa de la guerra el te gairebé va desaparèixer; el nom «qijinglü» només va quedar a les botigues antigues de Tianjin.
- 1974. Segons una publicació de 2017, el te es va començar a elaborar de nou; es va desenvolupar a Xilan, Shibixia (石壁下), Yuanqian (院前) i Hongshan (洪山).
- 1969–1981. Segons una revista de 2018, entre 1969 i 1973 la zona va passar a l’assecat amb aire calent (烘青, hōngqīng), després de 1974 es va recuperar el torrat i a partir de 1981 es va passar a les màquines.
- 2011–2014. El 2011 la varietat original es va incloure en el programa provincial de protecció de recursos genètics i el 2012 es va registrar la marca. El 28 de juliol de 2014, el Ministeri d’Agricultura, per l’anunci núm. 2136, va posar el te sota protecció (certificat AGI01468, titular: Associació del Te del Comtat de Luoyuan).
- 2018. La tècnica d’elaboració es va incloure a la cinquena llista provincial de patrimoni cultural immaterial; un article del «Fuzhou wanbao» (març de 2018) situa la inclusió l’any anterior.
- 2025. Després que el Ministeri d’Agricultura deixés de fer aquestes inscripcions el 2022, la CNIPA va reconèixer el qijingcha com a producte amb indicació geogràfica, entre deu productes de Fuzhou.
- Nom: «Qi» (七) vol dir «set»; «jing» (境) era una antiga unitat de divisió de pobles. Segons la descripció de la indicació, són els jing de Xizhu (西竹, també Xilan), Chengyang (程洋), Changwan (长弯), Shiba (施灞), Tingyang (廷洋), Shouqiao (寿桥) i Hongyang (洪洋). El «Fuzhou wanbao» (2018) esmenta Yanyang (延洋) en lloc de Tingyang.
- Significat cultural: Segons una revista de 2018, el dia de Qingming els habitants dels set jing van al Qijingtang a cremar encens i demanar a l’esperit de Song Bin una bona collita de te.
3. Descripció Botànica i Matèria Primera
- Varietats / Cultivars: Segons la descripció de la indicació, principalment el caicha local de Luoyuan (菜茶, càichá): de brotada mitjana, gemmes robustes, entrenusos curts, fulla gruixuda i fràgil. També s’hi consideren adequats Meizhan (梅占), Huangdan (黄旦) i Jinguanyin (金观音). Al comtat s’ha obtingut i aprovat provincialment la varietat Rongchunzao (榕春早).
- Estàndard de collita: Una gemma amb una fulla.
- Època de collita: Segons una publicació local, de Qingming a l’estació de Bailu, tres collites l’any; el millor te és entre Qingming i Guyu.
4. Terrer i Particularitats de Cultiu
- Regió: Costa oriental de Fujian: un comtat envoltat de muntanyes per tres costats i obert al mar interior de Sandu’ao al nord-est, amb vents de l’est tot l’any.
- Altitud de cultiu: Més del 60 % dels jardins són a turons de 400–800 m; el punt més alt del comtat és la muntanya Niumushan, 1251 m.
- Clima: Segons la descripció de la indicació, subtropical marítim monsònic: 15,7–19,1 °C de mitjana anual, precipitacions de 1500–2150 mm, humitat al voltant del 82 %, boires i llum difusa a la primavera.
- Sòls: Vermells i grocs, profunds, lleugerament àcids (pH 4,5–6,5); a la zona de protecció, sovint vermells, amb sauló, al peu de turons granítics, amb freqüents afloraments de fonts.
- Escala: Segons la descripció de la indicació, el 2014 hi havia 32 000 mu de jardins i 3748 t anuals; segons dades del comtat de finals de 2021, 43 000 mu, 8867 t i 282 milions de iuans d’ingressos.
5. Tecnologia de Producció
La descripció de la indicació remet al «Reglament tècnic de cultiu i transformació del qijingcha» (《七境茶种植与加工技术规程》) i exigeix de manera especial un torrat intens a alta temperatura durant l’assecat (高温爆炒, gāowēn bàochǎo). El text del reglament no apareix a les fonts trobades; el resum de les descripcions és aquest:
- Estesa de la fulla fresca (摊放, tānfàng).
- Fixació (杀青, shāqīng).
- Cargolat (揉捻, róuniǎn): La fulla es cargola i es torra repetidament, fins que el cargolat s’assembla a la «metxa d’un petard».
- Assecat: La descripció de la indicació esmenta preassecat (初烘, chūhōng), torrat inicial a alta temperatura (高温毛炒, gāowēn máochǎo) i acabat amb torrat (足炒, zúchǎo).
Un article del «Fuzhou wanbao» (2018) diu, però, que durant l’assecat «la temperatura no ha de ser excessivament alta»; una revista de 2018 concilia totes dues descripcions amb dues fases: calor intensa al començament del torrat repetit i temperatura reduïda a l’acabat. Cap font dóna temperatures ni temps.
6. Característiques Organolèptiques
El referent és la descripció de la indicació agrícola.
- Aspecte de la fulla seca: Cargolats densos i corbats, verd oliós amb un vel grisenc, amb brillantor; els punts de torrat ben visibles (条索紧结弯曲、色泽油绿稍灰、有光泽、爆点明显).
- Aroma de la fulla seca: No hi ha descripció específica a les fonts trobades.
- Aroma de la infusió: Fresc, tendre i persistent, amb un to de castanya marcat i una nota floral (香气鲜嫩持久，栗香显带花香).
- Sabor: Ple, fresc i vivificant (滋味浓厚鲜爽).
- Color de la infusió: Verd tendre, brillant (汤色嫩绿明亮).
- Fondre (fulla infusionada): Verd tendre, suau, brillant (叶底嫩绿软亮).
Les virtuts del te es resumeixen en la descripció com les «quatre perfeccions» (四绝): aroma alt, gust fresc, color maragda i resistència a moltes infusions.
7. Composició Química
La descripció de la indicació dóna aquests valors:
| Paràmetre | Contingut |
|---|---|
| Substàncies extractives hidrosolubles | 41,98–46,21 % |
| Polifenols del te | 28,98–36,41 % |
| Aminoàcids lliures | 4,8–4,85 g per 100 g |
La descripció no indica mètode ni mostra; és una característica declarada en el moment de la inscripció, no una norma de l’estàndard.
8. Preparació
Pràctica de classe per a te verd.
- Temperatura de l’aigua: 80–85 °C.
- Quantitat de te: 3 g per 150 ml.
- Estris: Got de vidre o gaiwan blanc.
- Procés: Escalfar els estris, abocar l’aigua per la paret, primera infusió al cap de 40–60 segons, després dues o tres infusions més, deixant part del líquid.
9. Conservació
Pràctica de classe. En envàs hermètic, a la nevera a 0–5 °C, sense llum, humitat ni olors; és millor consumir-lo en el termini d’un any.
10. Preu i Falsificacions
No hi ha preus actuals a les fonts trobades.
- Com evitar falsificacions:
- Buscar la marca d’indicació geogràfica: segons les regles de la indicació, només es pot utilitzar mitjançant contracte amb el titular, l’Associació del Te del Comtat de Luoyuan.
- Comprovar que el productor sigui de les onze viles i municipis de la zona.
11. Curiositats
- El te no duu el nom d’una muntanya ni d’una varietat, sinó d’un temple construït per set grups de pobles el 1485.
- El caicha local apareix entre les varietats de base del te de gessamí protegit de Fuzhou (com a «罗源七境菜茶»).
- Un article del «Fujian ribao» de 2013 atribueix un elogi del te al «Cànon del te» de Lu Yu, i un assaig de 2016 al manual «Zhongguo cha jing» (《中国茶经》). No hi ha confirmació al tractat de Lu Yu a les fonts trobades.
12. Comparació amb Altres Tes
- Tianshan Lücha (天山绿茶): Te verd històric de la prefectura veïna de Ningde, però assecat amb aire calent; el Qijing Cha és torrat, amb punts de torrat.
- Fuzhou Molihua Cha (福州茉莉花茶): Te de gessamí de Fuzhou; Luoyuan forma part de la seva zona, i el caicha local és una de les varietats de base.
- Wuping Lücha (武平绿茶): Te verd torrat de Fujian, de l’oest de la província.
En Conclusió:
Qijing Cha és un te verd torrat costaner de Luoyuan amb el nom del temple dels set jing: fulles cargolades denses, corbades i verd olioses amb punts de torrat, aroma de castanya amb nota floral i gust ple i fresc. Al darrere hi ha la llegenda de Song Bin, el temple de 1485, la decadència dels anys 1940, el renaixement dels anys 1970 i tres règims de protecció del 2012 al 2025.
Fonts
Indicació geogràfica
Llista completa — a la pàgina Fonts