Táidōng Lùyě hóng wūlóng (Táidōng Lùyě hóng wūlóng, 臺東鹿野紅烏龍) és un oolong vermell del municipi de Luye (鹿野鄉), al comtat de Taitung, a l’est de Taiwan. És un te jove: el van crear l’any 2008 la filial de Taitung de l’Estació de Millora del Te i els productors locals per reactivar la zona de baixa altitud de Fulu, que estava en decadència. L’oolong vermell té la fermentació més intensa de tots els oolongs; la infusió és taronja-vermella, com la del te vermell, però el gust és d’oolong, i d’aquí ve el nom. El te de Luye està protegit per una marca de certificació d’origen de l’administració municipal; al seu costat funciona una marca comarcal independent per a l’oolong vermell de Taitung.
1. Classificació i origen
- Tipus: Oolong (烏龍茶, wūlóngchá): l’article de l’Estació de Millora del Te al butlletí «Nongzhèng yǔ nóngqíng» (農政與農情, gener de 2012), d’ara endavant «article de l’Estació», classifica l’oolong vermell dins la categoria de qingcha (青茶, qīngchá).
- Categoria: Oolong vermell (紅烏龍, hóng wūlóng); marca de certificació d’origen (產地證明標章). Segons el quadre resum de marques d’origen de l’Oficina de Propietat Intel·lectual de Taiwan, el titular dels drets és l’administració del municipi de Luye (鹿野鄉公所), i el període de protecció va de l’1 d’octubre de 2013 al 30 de setembre de 2033.
- Origen: Taiwan (臺灣, Táiwān), comtat de Taitung (臺東縣, Táidōng xiàn), municipi de Luye (鹿野鄉, Lùyě xiāng), zona tealera de Fulu (福鹿, Fúlù).
- Zona de la marca: Segons el repàs de marques d’origen del te taiwanès al blog 荼公子 (2020), és la zona tealera de Luye, al comtat de Taitung; la marca només s’aplica al municipi de Luye. Segons el mateix blog, l’admissió inclou inspecció in situ, comprovació dels registres de producció, anàlisi de plaguicides i avaluació de qualitat i envàs.
- Marca comarcal: Segons el mateix repàs, la segona marca d’oolong vermell la té el govern comarcal; la seva zona és la ciutat de Taitung i els municipis de Luye, Beinan, Taimali, Jinfeng, Yanping, Haiduan i el poble de Guanshan.
2. Història i significat cultural
- Història:
- Inicis. Segons el web de l’administració de Luye, l’altiplà de Luye (鹿野高台) és una base de te vermell des de l’època japonesa; l’article de l’Estació i la Viquipèdia xinesa situen l’inici de plantacions petites als anys seixanta: primer el cultivar assam per a te vermell, després baozhong (包種茶).
- Abril de 1982. Segons el web del municipi, Li Denghui, aleshores president de la província de Taiwan, va donar al te local el nom de «福鹿茶» a petició dels productors; després de 1988, quan va esdevenir president, el te va ser anomenat «te presidencial» (Viquipèdia xinesa).
- 1980–1995. Època d’esplendor: segons l’article de l’Estació, els jardins ocupaven entre 500 i 600 ha.
- Després de 1996. Decadència: va entrar al mercat te d’estil taiwanès de la Xina i del sud-est asiàtic (Viquipèdia xinesa), i la superfície va baixar fins a unes 200 ha (article de l’Estació).
- 2008. Es llança l’oolong vermell a Luye. L’objectiu, segons l’article de l’Estació, era treure la zona de mitjana i baixa altitud de les dificultats i trobar sortida per a la fulla d’estiu i de tardor.
- Octubre de 2020. Es funda la cooperativa d’oolong vermell: segons el mitjà 上下游新聞, en el moment de la publicació tenia 38 membres amb una edat mitjana de 33 anys.
- Nom: «Vermell» fa referència a la infusió taronja-vermella, semblant a la del te vermell (Viquipèdia xinesa). Per la nota de mel, el te també s’anomena «蜜香紅烏龍» — «oolong vermell d’aroma de mel».
3. Descripció botànica i matèria primera
- Cultivar: A les fonts consultades no hi ha un cultivar obligatori. Segons la Viquipèdia xinesa, la matèria primera són cultivars d’oolong de jardins de mitjana i baixa altitud, sobretot Daye Oolong (大葉烏龍, dàyè wūlóng); segons l’article de l’Estació, Hualien i Taitung són la zona més gran de Taiwan d’aquest cultivar.
- Cultivars de la zona de Fulu (segons el web del municipi): Qingxin Damao (青心大冇), Qingxin Oolong (青心烏龍), Jinxuan (金萱, 台茶12號), Cuiyu (翠玉, 台茶13號) i una mica de Foshou (佛手), Wuyi (武夷) i Sijichun (四季春).
- Flexibilitat de la matèria primera: Segons l’article de l’Estació, la matèria primera depèn poc de l’estació, del cultivar i de les plagues, i el jardí es pot portar sense ruixar plaguicides.
- Collita: Segons la Viquipèdia xinesa, la fulla es cull a l’estiu i a la tardor, i serveix la collita mecànica; la matèria primera mecànica, segons l’article de l’Estació, va a begudes fredes i enllaunades. El web de marca de l’oolong vermell de Taitung considera millor la collita de les 11 a les 14 hores; es cull des de «brots amb dues fulles» fins a «brots amb quatre».
4. Terroir i particularitats de cultiu
- Zona de Fulu. Segons el web del municipi, és la zona tealera més gran de Hualien i Taitung: els pobles de Yong’an (永安) i Longtian (龍田) del municipi de Luye i el poble de Yongkang (永康) del municipi de Yanping, amb més de 400 ha i més de 400 t l’any.
- Altitud: Uns 300 m (Viquipèdia xinesa); de mitjana entre 300 i 400 m (上下游新聞).
- Relleu: A l’est, la serralada Costanera amb la muntanya Doulanshan (都蘭山); a l’oest, la serralada Central (Viquipèdia xinesa).
- Clima: Segons la Viquipèdia xinesa, hi ha prou humitat i una diferència gran entre temperatures diürnes i nocturnes; la collita d’hivern arriba un mes més tard i la de primavera un mes més d’hora que a l’alta muntanya. Segons el mitjà 上下游新聞, a Luye hi ha molt sol i la humitat és inferior al 70 %, cosa que facilita la fermentació intensa. Les valoracions d’humitat divergeixen.
5. Tecnologia de producció
Segons l’article de l’Estació, la tecnologia habitual de l’oolong és marciment (萎凋, wěidiāo), remenat (攪拌, jiǎobàn), fixació (炒菁, chǎoqīng), enrotllat (揉捻, róuniǎn) i assecat (乾燥, gānzào). L’oolong vermell es fa de manera més senzilla, sense treball nocturn, amb èmfasi en el marciment i el remenat i amb la fermentació més alta de tots els oolongs. La Viquipèdia xinesa l’avalua en un 80–90 % i diu que el mètode manlleva la fermentació del te vermell, però manté la fixació pròpia de l’oolong.
Detalls de fonts secundàries:
- Ordre de les operacions. El mitjà 上下游新聞 recull les paraules d’un especialista de la filial: abans, la clau secreta de la tecnologia era l’ordre de l’enrotllat i la fixació. La font no ho detalla més.
- Fórmula. El blog de te 荼公子 la resumeix en tres mots: enrotllat fort, fermentació forta, torrat fort (重揉捻、重發酵、重烘焙).
- Torrat. Segons el mitjà 上下游新聞, és mitjà-fort, però més suau que el de Dong Ding Oolong i Tieguanyin; intensifica l’aroma de mel de la picada de la cicadella (著蜒, zhuóyán) i de vegades dona una nota de fusta propera al xiprer hinoki. El web de marca parla de 20–60 hores de torrat.
- Admissió segons torrat. Segons l’article de l’Estació, es permet un to torrat lleuger; el torrat pesat o cremat, no.
6. Característiques organolèptiques
- Aspecte de la fulla seca: Boles semiesfèriques de color vermell fosc amb brillantor (article de l’Estació).
- Aroma de la fulla seca: No hi ha descripció específica a les fonts consultades.
- Aroma de la infusió: Fruita madura (article de l’Estació); aroma de mel amb dolçor i una nota floral natural (Viquipèdia xinesa).
- Gust: Ple, rodó i llis, viu, lleugerament dolç (article de l’Estació).
- Color de la infusió: Ambre-taronja-vermell, transparent i brillant (琥珀橙紅，明亮澄清), segons l’article de l’Estació.
- Fons de tassa (fulla infusionada): No hi ha descripció específica; en comparació amb l’oolong d’aigua vermella, l’article de l’Estació diu que la fulla de l’oolong vermell és de color ambre.
7. Composició química
No hi ha dades fisicoquímiques de l’oolong vermell de Luye a les fonts consultades.
8. Infusió
Pràctica de classe per a oolong fortament fermentat.
- Temperatura de l’aigua: 90–100 °C. Segons el blog de te 荼公子, calent és més aromàtic, més fred és més dolç; a l’estiu al voltant de 92 °C, a l’hivern 100 °C.
- Quantitat de te: 5–7 g per 150 ml.
- Accessoris: Gaiwan o tetera d’argila.
- Procés: La primera infusió, de 40–60 segons, i cada infusió següent una mica més llarga; el blog 荼公子 aconsella per a aigua calenta 30 segons per infusió. Segons l’article de l’Estació, el te aguanta moltes infusions.
- Infusió en fred: Segons l’article de l’Estació, és un dels millors materials per a infusió en fred; no en dona proporcions.
9. Conservació
Pràctica de classe. En envàs hermètic, en lloc sec i fosc, sense olors estranyes. Segons l’article de l’Estació, en conservació llarga l’oolong vermell es fa malbé poc i es pot envellir com a «te vell» (陳年茶).
10. Preu i falsificacions
Segons el mitjà 上下游新聞, el preu de l’oolong vermell de Luye va de 1200 a 8000 dòlars nous de Taiwan per jin. A les primeres subhastes obertes d’oolong vermell, fetes a la zona tealera de Luye al juny, es van presentar 30 lots; el millor es va vendre a 1500 per dos liang, és a dir, 12 000 per jin.
- Com evitar falsificacions:
- Buscar la marca de Luye i no confondre-la amb la marca comarcal de l’oolong vermell de Taitung, la zona de la qual són vuit unitats del comtat.
- El nom «紅烏龍» per si sol no indica Luye: segons l’article de l’Estació, l’oolong vermell es pot fer a qualsevol zona tealera de Taiwan.
11. Curiositats
- L’altiplà de Luye no és conegut només pel te: segons el web del municipi, també és una zona d’enlairament de parapent.
- El te de primavera de la zona de Fulu es comença a collir ja al març i s’anomena «早春茶» o «不知春» — «el qui no coneix la primavera» (Viquipèdia xinesa).
- L’associació agrària de Luye té el seu propi logotip: la bèstia mítica pi-xiu (貔貅), anomenada també «cérvol celestial» (天鹿).
12. Comparació amb altres tes taiwanesos
- Hongshui Oolong (紅水烏龍): Segons l’article de l’Estació, és un altre te: la fermentació és més lleugera, la infusió taronja-groga o ambre, la fulla verda amb vora vermella, la forma enrotllada; l’oolong vermell té la infusió taronja-vermella, boles semiesfèriques i fosques.
- Dong Ding Oolong (凍頂烏龍): És més torrat (segons el mitjà 上下游新聞) i es cull a mà amb «brots amb dues fulles» (Viquipèdia xinesa).
- Shan Lin Xi Hong Oolong (杉林溪紅烏龍): Oolong vermell d’alta muntanya fet amb la tecnologia nascuda a Luye.
- Te vermell de mel taiwanès (臺灣蜜香紅茶): És vermell, no oolong; segons la Viquipèdia xinesa, ve de Wuhe, al municipi de Ruisui, comtat de Hualien, i també es fa a la zona de Fulu.
En conclusió:
Táidōng Lùyě hóng wūlóng és un oolong de baixa altitud de l’est de Taiwan amb la fermentació més intensa de la categoria, boles semiesfèriques de color vermell fosc, infusió ambre-taronja i aroma de fruita madura i mel. Va néixer l’any 2008 com a resposta a la decadència de la zona de Fulu; la seva marca d’origen és municipal, i no s’ha de confondre amb la marca comarcal de Taitung.
Fonts
Indicació geogràfica
Llista completa — a la pàgina Fonts