Beichuan Taizi Cha (Běichuān táizǐ chá, 北川苔子茶) és un te verd del comtat autònom Qiang de Beichuan (北川羌族自治县), a la circumscripció urbana de Mianyang, al nord-oest de la conca de Sichuan. El nom prové de la varietat local de camèlia: segons publicacions provincials, és coneguda aquí des de les dinasties Tang i Song. El producte està protegit com a indicació geogràfica des de 2009; l’estàndard de Mianyang de 2022 el defineix com un te verd de dues formes: plana i cargolada.
1. Classificació i origen
- Tipus: Te verd (绿茶, lǜchá): així defineix el producte l’estàndard DB5107/T 99-2022.
- Categoria: Te verd de muntanya del nord-oest de Sichuan; producte amb indicació geogràfica (2009).
- Formes: Te pla (扁形茶, biǎnxíng chá) i te cargolat (卷曲形茶, juǎnqūxíng chá).
- Origen: Xina, província de Sichuan (四川, Sìchuān), circumscripció urbana de Mianyang (绵阳, Miányáng), comtat autònom Qiang de Beichuan (北川, Běichuān).
- Zona protegida: Aprovada per l’anunci núm. 107 de 2009 de l’Administració General de Supervisió de Qualitat, Inspecció i Quarantena (AQSIQ). L’estàndard de 2022 descriu la mateixa zona a través de nou unitats actuals del comtat: els pobles de Qushan, Leigu, Tongquan, Chenjiaba, Guixi i Yuli, i els municipis de Xuanping, Duguan i Baini. L’anunci de 2009 en citava onze; no he verificat la diferència de recompte.
- Coordenades geogràfiques: No hi ha dades a les fonts consultades.
2. Història i significat cultural
- Història:
- Tradició sobre l’antiguitat. La fiscalia del comtat, en una publicació de 2025, escriu que sota la dinastia Tang el te local era «tributari» i relaciona amb els voltants de l’actual Beichuan el «Changming verd» (绿昌明) del poema «春尽日» de Bai Juyi: «渴尝一碗绿昌明» — «assedegat, tastí una tassa de Changming verd». No n’aporta fonts primàries.
- 1975. Segons «Sichuan Online», es començaren a obrir terrasses per al te als vessants.
- 2008–2009. El terratrèmol del 12 de maig de 2008 gairebé aturà la producció de te; el 2009, durant la reconstrucció, es començaren a crear cooperatives. Aleshores l’AQSIQ, amb l’anunci núm. 107, protegí Beichuan Taizi Cha com a producte amb indicació geogràfica.
- 2020. D’ençà d’octubre és vigent el reglament comarcal de protecció dels arbustos vells de 北川苔子茶.
- 2022. El 24 de març, l’Oficina de Supervisió del Mercat de Mianyang publicà l’estàndard DB5107/T 99-2022 «地理标志产品 北川苔子茶» (Producte amb indicació geogràfica Beichuan Taizi Cha); entrà en vigor l’1 de juny.
- 2023. El Ministeri d’Agricultura i Afers Rurals inclogué el sistema de cultiu mixt de Beichuan Taizi Cha (复合栽培系统) en la setena tongada del patrimoni agrícola important de la Xina; el gener de 2025, segons «Sichuan Online», entrà a la llista preliminar de la Xina per al programa de patrimoni agrícola de la FAO.
- 2026. La CNIPA concedí a empreses el dret d’ús del signe especial.
- Nom: «Beichuan» (北川) és el nom del comtat; «taizi cha» (苔子茶) és el nom de l’arbust local. Segons la Ràdio Nacional de la Xina (2026), el nom ve de l’aspecte del brot: entrenusos llargs i branques sucoses semblants a les tiges d’hortalissa 菜苔 (càitái).
- Significat cultural: El sistema patrimonial és el cultiu mixt: segons «Sichuan Online», entre fileres amples d’arbustos vells es planten patates, blat de moro, soja i hortalisses. La dita «大禹门前树，千年苔子茶» — «l’arbre davant la porta del Gran Yu, el taizi cha mil·lenari» — la recull la Ràdio Nacional de la Xina.
3. Descripció botànica i matèria primera
- Varietat / cultivar: Població local 苔子茶. La fiscalia del comtat la descriu com una branca evolucionada durant molt de temps a partir de camèlies silvestres: resistent al fred, amb borró ferm i fulla gruixuda. Segons la mateixa publicació, al comtat hi ha molts arbustos vells; els més antics tenen més de 700 anys. La Ràdio Nacional de la Xina (2026) en cita de més de 1100 anys.
- Varietats admeses segons l’estàndard: Població local, població 鸠坑 (Jiūkēng) i cultivars clònics de fulla petita i mitjana com 名山213 (Míngshān 213) i 福选9号 (Fúxuǎn 9). El nom 苔子茶 no exigeix, segons l’estàndard, matèria primera exclusivament de l’arbust local.
- Període de collita: De finals de febrer a finals de juny; el borró sencer abans de Qingming, els brots amb fulles abans de Guyu.
- Norma de collita: Per al te pla, borró sencer; per al cargolat, des de borró amb una fulla fins a borró amb dues fulles a punt de desplegar-se. Es cull amb «aixecament de mà» (提手采), sense pessigar ni arrencar.
4. Terrer i particularitats del cultiu
- Altitud de cultiu: Segons l’estàndard, 650–1500 m. La fiscalia del comtat parla de boscos a 1000–1800 m; no he resolt la divergència.
- Clima: Segons l’estàndard, clima humit subtropical de monsó de conca: temperatura mitjana anual 15,6 °C, període lliure de glaçades 286 dies, precipitacions 1287,5 mm, insolació 902,2 hores anuals.
- Sòls: Predominen els pedregosos, després els francs i argilosos, fortament esquelètics; pH 4,5–6,5. L’estàndard exigeix una capa de terra groga de no menys de 50 cm amb matèria orgànica no inferior a l’1,5 %.
- Plantacions: Al voltant dels jardins, l’estàndard mana plantar franges forestals protectores; dins dels jardins, arbres d’ombra.
- Escala: Segons «Sichuan Online», el novembre de 2022 hi havia més de 90 mil mu de jardins.
5. Tecnologia de producció
L’estàndard estableix dos esquemes tecnològics segons la forma del te.
- Te pla: marciment (摊放, tānfàng) → fixació (杀青, shāqīng) → redreçament de la fulla (理条, lǐtiáo) → escalfament per a l’aroma (提香, tíxiāng) → triatge (筛选, shāixuǎn) → envasat.
- Te cargolat: marciment → fixació → cargolament (捻揉, niǎnróu) → assecat (烘干, hōnggān) → assecat final en caldera amb escalfament de l’aroma (炒干提香, chǎogān tíxiāng) → triatge → envasat.
L’assecat del te cargolat segons l’estàndard:
- Primer assecat: 110–130 °C, uns 4–7 minuts.
- Assecat lent: La temperatura de la caldera es baixa fins a uns 80 °C i s’asseca fins a una humitat d’aproximadament el 10 %.
- Assecat final amb escalfament: 120–130 °C, fins que la fulla es desfà en pols en prémer-la amb els dits.
Per al te pla, l’estàndard no dóna paràmetres.
6. Característiques organolèptiques
Requisits de l’estàndard DB5107/T 99-2022 per a les dues formes.
- Aspecte de la fulla seca: Pla: recte, uniforme, verd groguenc amb brillantor (扁直，黄绿、有光泽). Cargolat: densament cargolat, amb puntes ben visibles, verd i humit de brillantor (紧结卷曲、显锋苗，绿润).
- Aroma de la fulla seca: No descrit a l’estàndard; no hi ha dades a les fonts consultades.
- Aroma de la infusió: Pla: alt i persistent (香高持久). Cargolat: net i persistent (清香持久).
- Gust: Pla: fresc i suau (鲜醇). Cargolat: suau, ple, amb retorn dolç (醇厚回甘).
- Color de la infusió: Pla: groc tendre i brillant (嫩黄明亮). Cargolat: verd tendre i brillant (嫩绿明亮).
- Fulla infusionada: Pla: borrons sencers, verd groguencs i brillants (全芽、黄绿明亮). Cargolat: borrons amb fulles que s’obren com una flor, verds i lluents (芽叶成朵、绿亮).
7. Composició química
Requisits fisicoquímics de l’estàndard per al te acabat (fracció màssica):
| Indicador | Requisit |
|---|---|
| Humitat | no superior al 6,5 % |
| Substàncies extractives | no inferior al 40,0 % |
| Polifenols | no inferior al 13,0 % |
| Catequines | no inferior al 8,0 % |
| Aminoàcids lliures | no inferior al 3,0 % |
| Cafeïna | no inferior al 4,0 % |
| Cendra total | no superior al 7,5 % |
| Partícules menudes | no superior a l’1,0 % |
Són llindars de l’estàndard, no mesures d’un te concret; les xifres s’han comprovat amb la imatge de les pàgines.
8. Preparació
Pràctica de classe per al te verd.
- Temperatura de l’aigua: 80–85 °C; per al te pla de borrons sencers, més a prop de 80 °C.
- Quantitat de te: 3 g per 150 ml.
- Utensilis: Got de vidre o gaiwan blanc.
- Procés: Escalfar l’utensili, abocar l’aigua per la paret, primera infusió al cap de 40–60 segons, beure deixant un terç de la infusió i tornar a omplir; dues o tres infusions successives.
9. Conservació
L’estàndard exigeix un magatzem fresc, sec i net, sense olors estranyes; la vida útil màxima és de 18 mesos. A casa, pràctica de classe: envàs hermètic, nevera a 0–5 °C, sense llum ni humitat; millor consumir-lo dins d’un any.
10. Preu i falsificacions
No hi ha dades de preus a les fonts consultades.
- Com evitar falsificacions:
- Buscar el signe especial d’indicació geogràfica.
- Comprovar que el productor sigui del comtat de Beichuan.
- Recordar que el nom no garanteix matèria primera d’arbustos vells.
- Segons la fiscalia del comtat (2025), es troba te comprat en altres llocs i envasat com a «北川苔子茶».
11. Curiositats
- Un mateix nom duu dues formes visuals ben diferents: te pla de borrons sencers amb infusió groga i te cargolat amb infusió verda.
- L’estàndard limita la cafeïna per baix, no inferior al 4,0 %.
12. Comparació amb altres tes de Sichuan
- Emei Zhuyeqing (峨眉竹叶青): Te pla de la muntanya Emei; en el Beichuan Taizi Cha la forma plana és només una de les dues.
- Mengding Ganlu (蒙顶甘露): Te cargolat de la muntanya Mengdingshan, el veí més proper per aspecte a la forma cargolada.
- Guosheng Cha (国胜茶): Te verd de muntanya del sud de la província amb indicació geogràfica.
- Dazhu Baicha (大竹白茶): Te de l’est de Sichuan fet amb la varietat forastera de fulla clara 白叶一号, un cas oposat: allà una indústria jove d’importació, aquí una antiga població local.
En conclusió:
Beichuan Taizi Cha és un te verd del comtat Qiang al nord-oest de Sichuan, anomenat així per l’arbust local amb exemplars centenaris. L’estàndard de 2022 descriu dues formes: la plana de borrons sencers amb infusió groc tendre i la cargolada amb aroma net i persistent i retorn dolç. La protecció des de 2009, el reglament dels arbustos vells i l’estatus de patrimoni agrícola preserven tant l’arbust com l’economia que l’envolta.
Fonts
Normes
Indicació geogràfica
Llista completa — a la pàgina Fonts