Xiàogǎn lóngjiàn chá

Xiaogan Longjian Cha (Xiàogǎn lóngjiàn chá, 孝感龙剑茶) és un te verd pla de torrat en wok del districte urbà de Xiaogan (孝感市) a la província de Hubei, procedent de turons i muntanyes baixes de la serralada de Dabie Shan, al nord del Iang-Tsé. El nom significa «espasa de drac», i el reglament descriu la fulla exactament així: plana i recta, com una fulla d’espasa. La tradició oral remunta el te de Xiaogan a les èpoques Ming i Qing, mentre que els tècnics expliquen que la marca va sorgir d’experiments amb la tecnologia de Xi Hu Long Jing des de mitjan dècada de 1980. La indicació geogràfica agrícola és del 2012, i el producte amb indicació geogràfica, del 2025.

1. Classificació i Origen

Tipus: Te verd (绿茶, lǜchá) de torrat en wok (炒青, chǎoqīng). El reglament l’anomena «te verd artesanal» (工艺绿茶), un te verd amb forma definida i requisits estrictes de processament, tant d’elaboració mecànica com manual.
Categoria: Indicació geogràfica agrícola (2012, certificat AGI01032); producte amb indicació geogràfica (2025).
Origen: Xina, província de Hubei (湖北, Húběi), districte urbà de Xiaogan (孝感, Xiàogǎn).
Zona protegida: Segons el reglament i l’anunci núm. 640, comprèn sis comtats, ciutats i districtes del municipi: Dawu (大悟), Xiaochang (孝昌), Xiaonan (孝南), Yingcheng (应城), Anlu (安陆) i Shuangfeng (双峰), i dins d’aquests setze pobles i viles designats, entre ells Sanlicheng, Xuanhua, Zhouxiang, Yangdian i Zougang, «i altres». Al sud-est la zona limita amb Wuhan i al nord amb Xinyang.
Coordenades geogràfiques: 113°19′–114°06′ E, 30°42′–31°29′ N.

2. Història i Significat Cultural

Història:
- Llegenda. Segons el reglament, l’emperador Qianlong, durant un viatge al sud, hauria tastat el te de Xiaogan i hauria escrit el vers «今日采茶我爱观，吴民生计勤自然». En el vers mateix es parla del «poble de Wu» (吴民), no de Xiaogan; les fonts no expliquen com la llegenda va relacionar aquest vers amb el te local.
- Crònica. Segons el reglament, la crònica del comtat (孝感县志) del vuitè any de Guangxu (1882) diu que el te ja es plantava aquí en temps dels Ming.
- Poemes de Cheng Liangshou. El reglament cita el poema del paisà Cheng Liangshou (程良寿) «Tasto el te a Guchengan» (古城俺试茶), escrit després d’un passeig i un tast de te a Guchengan, a la muntanya Shuangfengshan: «穿云寻古寺，带露摘新茶» — «travesso els núvols buscant un temple antic, amb la rosada cullo te nou». «Des d’aleshores», segons el reglament, hauria aparegut el «sense parió sota el cel» (天下一绝) Xiaogan Longjian Cha.
- Relat dels tècnics. Un text en primera persona dels tècnics locals, reproduït per un web de referència sobre productes locals (2023), dibuixa un quadre diferent. A mitjan dècada de 1980, a la plantació de te de Fenghuangshan (凤凰山茶场) es va provar la tecnologia de Xi Hu Long Jing; el «Xiaogan Longjing» manual (孝感龙井茶) tenia un bon gust, però als concursos provincials no obtenia grans guardons. Aleshores els tècnics van decidir de no copiar la tecnologia aliena, sinó de desenvolupar-ne una de pròpia a partir d’aquella base. L’impuls, segons el mateix text, va ser econòmic: fins als anys noranta el municipi produïa sobretot te verd torrat corrent, i aquest perdia davant el te importat de Yichang; una sola collita manual a Xiaogan costava més cara que el te de Yichang al mercat local, i els jardins s’abandonaven o s’arrancaven per plantar-hi fruiters i cereals. Després, segons els tècnics, la demanda va passar del te mecànic de gran consum al Longjian Cha manual, i després al te car d’elaboració mixta, mecànica i manual. Si seguim aquest relat, l’«espasa de drac» es va desenvolupar després de mitjan dècada de 1980, mentre que la llegenda sobre els Ming i els Qing parla del te de Xiaogan en general.
- 2012. Registre de la indicació geogràfica agrícola, certificat AGI01032, segons la base de dades d’indicacions agrícoles; el titular és l’estació municipal d’extensió de tecnologies agrícoles (孝感市农业技术推广总站). L’anunci de registre és el núm. 1870, de 7 de desembre de 2012.
- 2025. Mitjançant l’anunci núm. 640 (signat el 16 de juliol, publicat el 13 d’agost), l’Administració Estatal de Propietat Intel·lectual va reconèixer 1.409 productes amb indicació geogràfica; Xiaogan Longjian Cha ocupa la línia 745, i el sol·licitant és el centre d’extensió de tecnologies agrícoles de Xiaogan.
Nom: «Xiaogan» (孝感) és el nom del municipi; «longjian» (龙剑) significa «espasa de drac». El reglament no explica per què es va triar aquest nom, però compara la fulla seca amb una fulla d’espasa (似刀剑).
Significat cultural: Segons el reglament, a la ciutat hi ha diversos centenars de cases de te, i la cultura del te s’ha entrellaçat amb el respecte filial (孝, xiào).

3. Descripció Botànica i Matèria Primera

Varietats: No existeix cap varietat local pròpia. El reglament exigeix varietats resistents, qualitatives i productives, aprovades com a mínim a nivell provincial; actualment són principalment 福鼎大白茶 (Fúdǐng dàbáichá), 鄂茶1号 (Èchá 1) i 中茶108 (Zhōngchá 108).
Estàndard de collita: El reglament divideix la collita en primaveral i tardoral i exigeix collita manual «aixecant la mà» (提手采): gemma i fulla senceres, sense bràctees, fruits ni brots vells. Segons el relat dels tècnics, es cull la gemma amb una fulla que s’obre, descartant gemmes violàcies, fulles «aparellades» (对夹叶) i pecíols.
Moment de collita: Segons el relat dels tècnics, al voltant de la festa de Qingming (清明).

4. Terrer i Particularitats del Cultiu

Regió: Hubei, al nord-oest de Wuhan i al nord del Iang-Tsé: muntanyes baixes i turons de la serralada de Dabie Shan (大别山).
Altitud de cultiu: De mitjana 380 m (segons el reglament).
Entorn: Boires, xarxa de rierols; els jardins són allunyats de ciutats i de la indústria. La cobertura forestal de les bases és del 71–80 %.
Sòls: Sòls sorrencs groguencs-marronosos profunds (黄棕砂壤土), pH 4,5–6; els jardins s’adoben tradicionalment amb tortó i fems, i la matèria orgànica del sòl és abundant.
Clima: Continental subtropical. Temperatura mitjana anual: 15,8 °C; humitat: 65–85 %; període lliure de glaçades: 260 dies; insolació: 1.996,7 h; precipitació: 1.112 mm. L’oscil·lació tèrmica diària mitjana a les zones de te és de 10,6 °C.
Escala: Segons el reglament, la superfície total de la zona és de 8.910 km², dels quals 3 milions de mu són aptes per al te; hi ha 370.000 mu de jardins i una producció de 7.124 t; no s’indica l’any de les dades.
Plantació: Segons el reglament, el jardí es planta en pendents de fins a 15°: perpendicularment al pendent s’obren rases de 70×60 cm i es planta en fileres dobles, amb un interlineal ample d’1,0 m, un d’estret de 0,3 m, 0,2 m entre mates i tres planters per mata, al voltant de 5.500 mates per mu. A les vores del jardí i als llocs ventats s’hi planten arbres de protecció o d’ús productiu.
Agrotècnia: Dos adobaments l’any: 25–30 dies abans de la collita i a principis d’octubre, amb 200 kg de tortó i 1.500 kg de fems per mu. Poda una vegada l’any, després de la collita primaveral. Contra les plagues, trampes de llum i biopreparats; entre els mitjans químics el reglament esmenta l’imidacloprid contra la cicadèl·lid. A finals de juny el sòl s’encoixina amb palla, al voltant de 1.000 kg per mu; la fertilitat i els metalls pesants del sòl es controlen cada dos anys. L’entorn, els adobs i els plaguicides han de complir les normes sectorials de «producte verd» NY/T 391-2000, NY/T 394-2000 i NY/T 393-2000.

5. Tecnologia de Producció

El reglament estableix la cadena: collita → estesa (摊青, tānqīng) → fixació (杀青, shāqīng) → redreçament (理条, lǐtiáo) → format (做形, zuòxíng) → primer assecatge → assecatge final en wok (辉锅, huīguō) → triatge → envasament. No n’hi ha paràmetres; el mode manual, segons el relat dels tècnics:

Estesa: La fulla es panseix lleugerament durant 3–5 hores.
Primer wok (青锅): Al voltant de 150 °C, amb 500 g de fulla per tanda; es sacseja durant 1–2 minuts, després el foc es redueix a 80–90 °C i es condueix la fulla fins que es torna tova i l’olor herbàcia passa a aroma net. Es forma a 80 °C; quan la fulla ha pres forma d’espasa i s’ha assecat aproximadament en set dècimes parts, es retira.
Repòs: 30–40 minuts en capa fina sota gasa blanca, perquè la humitat es reparteixi uniformement.
Assecatge final (辉锅): Al voltant de 80 °C, amb 300 g de fulla per tanda, fins a una humitat d’aproximadament el 6 %, quan la fulla es desfà en pols fregant-la amb els dits.

6. Característiques Organolèptiques

Requisits del reglament de la indicació.

Aspecte de la fulla seca: Plana, recta, com una fulla d’espasa, de color maragda, neta i uniforme (扁平挺直似刀剑，色泽翠绿，干净匀齐).
Aroma de la fulla seca: No hi ha descripció separada a les fonts consultades.
Aroma de la infusió: Persistent de castanya (栗香持久).
Sabor: Fresc, suau i refrescant (鲜醇爽口).
Color de la infusió: Verd tendre, transparent i brillant (嫩绿清澈明亮).
Fulla infusionada: Verd tendre, brillant; la gemma i la fulla s’obren en «flor» (芽叶成朵).

A l’apartat de tecnologia, el mateix reglament ho descriu d’una altra manera: fulla verda, amb borrissol visible, aroma tendre o net (嫩香或清香), no pas de castanya. El document no explica per què les descripcions divergeixen.

7. Composició Química

Requisits fisicoquímics del reglament:

Indicador	Norma
Aminoàcids	no menys del 2,5 %
Substàncies extractives	no menys del 36,0 %
Cendra total	no més del 6,5 %
Particules	no més del 5,0 %
Fibra crua	no més del 14,0 %
Humitat	no més del 6,0 %

El reglament esmenta seleni i zinc en el te sense donar xifres. La seguretat és segons l’estàndard de «producte verd» NY/T 288-2002. Són normes, no mesuraments d’un lot concret.

8. Preparació

Pràctica de la classe per al te verd.

Temperatura de l’aigua: 80–85 °C.
Quantitat de te: 3 g per 150 ml.
Utensilis: Got de vidre o gaiwan blanc.
Procés: Primera infusió al cap de 40–60 segons; beure deixant part de la infusió i afegir-hi aigua, dues o tres vegades.

9. Conservació

Pràctica de la classe. En envàs hermètic, en nevera a 0–5 °C, sense llum, humitat ni olors; consumir en el termini d’un any.

10. Preu i Falsificacions

No hi ha dades de preus a les fonts consultades.

Com evitar falsificacions:
- Cercar el signe de la indicació geogràfica juntament amb el nom del producte; segons el reglament, l’utilitzen els productors de la zona mitjançant un contracte anual amb el titular.
- Des del 2025 també hi ha el signe de producte amb indicació geogràfica: el productor de la zona presenta una sol·licitud a l’òrgan municipal de propietat intel·lectual, la revisa l’administració de la província de Hubei i l’aprova i publica l’Administració Estatal de Propietat Intel·lectual.
- Comprovar que el productor és d’un dels sis comtats, ciutats i districtes de la zona.
- La fulla ha de ser plana, recta i de color maragda.

11. Curiositats

Segons el relat dels tècnics, el predecessor de la marca va ser el «Xiaogan Longjing» manual (孝感龙井茶).
A la vila de Yangdian, dins de la zona, la plantació Chanchuan (浐川茶场), segons una publicació de referència del 2024, elabora «浐川龙剑茶»; les fonts no diuen si pertany a la indicació.
El reglament prohibeix al titular de la indicació cobrar per l’ús del signe.

12. Comparació amb Altres Tes

Xi Hu Long Jing (西湖龙井): Te pla de Hangzhou; segons el relat dels tècnics, la seva tecnologia va ser el punt de partida.
Xiaochang Fenghuangshan Cha (孝昌凤凰山茶): Te verd pla de la vila de Zhouxiang, dins de la zona de la indicació.
Zhouxiang Fenghuang Cha (周巷凤凰茶): Nom protegit de la mateixa vila.
Dawu Lücha (大悟绿茶): Te verd del comtat de Dawu, també dins de la zona.
Xiaogan Hong (孝感红): Te vermell del mateix municipi.

En conclusió:

Xiaogan Longjian Cha és un te verd pla de Xiaogan, anomenat per la fulla, recta com una fulla d’espasa. Al darrere hi ha dues històries, una d’antiga, sobre el te del municipi des dels temps dels Ming, i una de nova, sobre els tècnics que van crear un processament propi a partir del longjing. El reglament el descriu amb precisió: tres varietats, sòls sorrencs groguencs-marronosos a prop de Dabie Shan, fulla de color maragda, aroma de castanya i infusió d’un verd tendre.