Tàishān lǜchá

Taishan Lücha (Tàishān lǜchá, 泰山绿茶) és un te verd del municipi de Tai’an (泰安市), a la província de Shandong, vora la muntanya Taishan, un dels tes més septentrionals de la Xina. A Tai’an es beu te des de l’època Tang, però no es cultiva fins a mitjan segle XX. El 2012 el nom es va registrar com a producte agrícola amb indicació geogràfica, i el 2025 fou reconegut com a producte amb indicació geogràfica per l’anunci núm. 646; la zona comprèn tot el municipi.

1. Classificació i Origen

• Tipus: Te verd (绿茶, lǜchá), no fermentat; la classe s’indica en el nom.
• Categoria: Te verd septentrional de Shandong; producte amb indicació geogràfica.
• Origen: Xina, província de Shandong (山东, Shāndōng), municipi de Tai’an (泰安, Tài’ān).
• Zona protegida: «L’actual territori administratiu del municipi de Tai’an», amb el marc de coordenades 116°02′–117°59′ E i 35°38′–36°28′ N. El límit administratiu canvia amb la divisió del municipi; el marc es fixa de manera estricta. El sol·licitant és l’Associació del Te de Tai’an «Taishan» (泰安市泰山茶叶协会).
• Altitud: Segons la descripció de referència del registre agrícola de 2012, 200–800 m. En els requisits de 2025 no hi ha altitud.
• Coordenades geogràfiques: El centre del municipi és aproximadament a 36,2° N i 117,1° E.

2. Història i Significat Cultural

• Història:
  • Beure te abans que el te. Les descripcions locals comencen amb l’obra Tang «封氏闻见记» (en textos de Tai’an, «封氏闻见录»): durant els anys Kaiyuan (713–741), al monestir Lingyansi (灵岩寺) de Taishan, un mestre de l’escola chan va permetre als deixebles beure te per no adormir-se durant la meditació, i el costum es va escampar arreu.
  • 1952. Segons la descripció de referència, que cita la crònica provincial de comerç, es van portar llavors de te del sud i es van plantar a la muntanya Culai (徂徕山), però només en van sobreviure dos o tres matolls.
  • 1960–1970. En el programa provincial «南茶北引» — «portar el te del sud cap al nord» — Tai’an fou un dels primers llocs on va arrelar; als anys setanta el sector va viure la primera expansió. Els matolls d’aquells anys, segons la mateixa descripció, encara donen fulla a Yingtaoyuan (樱桃园) i Daguanzhuang (大官庄).
  • 2010. Segons la descripció de referència, més de 13.000 mu de jardins i 226 t de te, sobretot verd; a partir d’aquest any es comença a fer també una mica de te negre.
  • 2012. El Ministeri d’Agricultura va registrar el nom com a producte agrícola amb indicació geogràfica — segons la descripció de referència, a l’octubre; número AGI01027.
  • 2025. Per l’anunci núm. 646, de 23 de setembre, l’Oficina Estatal de Propietat Intel·lectual va reconèixer 870 productes amb indicació geogràfica; Taishan Lücha és la línia 259 de l’annex. Juntament amb ell, segons la comunicació del treball de supervisió del mercat de Tai’an, deu productes agrícoles més del municipi van passar al nou règim.
  • 2026. Segons la comunicació de l’associació, els estàndards provincials «Producte amb indicació geogràfica. Taishan Lücha» i «… Taishan Hongcha» s’han inclòs en la primera prioritat del pla d’estàndards locals; el debat va durar fins al 26 de juny.
• Nom: «Taishan» (泰山) és la muntanya Taishan; «lücha» (绿茶) vol dir «te verd».
• Noms comercials: Un d’ells és «女儿茶», «te de les filles»; una selecció didàctica de tes famosos anomena «泰山女儿茶» te famós històric i cultural de Shandong. La descripció de referència esmenta entre les marques registrades «金女儿», «女儿茶», «岱宗女儿茶» i «五岳独尊»; són marques comercials, no pas el signe de protecció.
• Significat cultural: L’associació construeix una «família» del nom «泰山茶» amb tres parts: el signe de certificació «泰山茶» i dos productes amb indicació geogràfica, el verd i el negre, i descriu el sector així: «el verd principal, el negre d’ajuda».

3. Descripció Botànica i Matèria Primera

• Varietats / Cultivars: La base són poblacions de llavor: 黄山群体种 (Huángshān qúntǐzhǒng), 祁门褚叶种, 福鼎大白 (Fúdǐng dàbái) i 淳安鸠坑种 (Chún’ān jiūkēngzhǒng). Com a auxiliars, varietats clonals: 舒茶早 (Shūcházǎo), 金寨1号, la local 泰山罗汉茶 (Tàishān luóhànchá), 迎霜 (Yíngshuāng), 白毫早 (Báiháozǎo), 平阳特早 (Píngyáng tèzǎo) i 安吉白茶 (Ānjí báichá). El caràcter 褚 és el que consta al document; la varietat de Qimen se sol escriure 槠叶种.
• Collita i estàndard de collita: No es fixen. Els requisits només parlen de fulla fresca: fresca, neta, sense impureses, sense traces de malalties ni plagues.

4. Terroir i Particularitats de Cultiu

• Regió: Muntanyes i contraforts de Taishan, al centre de Shandong. La descripció de referència anomena Tai’an zona «condicionalment apta» per al te (次适宜): el te hi creix al límit septentrional.
• Parcel·la: Segons els requisits, carenes assolellades i protegides del vent, on es pugui regar en sequera i evacuar l’aigua en pluges; sòl i aigua sense contaminació, lluny de fàbriques i mines.
• Sòls: Principalment terres brunes forestals (棕壤), pH al voltant de 6,5, profunds i solts.
• Clima: Segons la selecció didàctica, la temperatura mitjana anual a Tai’an és de 12,9 °C, 2627,1 hores de sol anuals i un període lliure de glaçades de 195 dies.
• Treball del sòl: Els requisits fixen tres intervencions: llaurada superficial amb adob a finals de març – principis d’abril, a 5–10 cm; llaurada mitjana amb desherbatge després de la collita de primavera, a finals de maig – principis de juny, a 10–15 cm; llaurada profunda amb adob de fons al voltant de la temporada de Bailu (白露), a 15–20 cm.
• Superfície: 13.000 mu el 2010; més de 50.000 mu per a tot «泰山茶», segons la notícia de «Dazhong wang» (2025); més de 1600 t de te sec l’any, segons la comunicació de l’associació (2026).

5. Tecnologia de Producció

Els requisits de protecció no descriuen els passos de l’elaboració. Per al te verd, la seqüència habitual és la següent:

1. Pansiment (摊放, tānfàng): Se’n va una part de la humitat.
2. Fixació (杀青, shāqīng): La calor atura l’oxidació.
3. Enrotllament (揉捻, róuniǎn): La fulla pren forma.
4. Assecatge (干燥, gānzào): Fixa la forma i l’aroma.

És un esquema general de la classe, no la descripció de la tecnologia de Taishan Lücha. Una empresa local, segons la premsa, divideix el seu te verd per aroma en «net», «de castanya», «d’aigua d’arròs» i «floral».

6. Característiques Organolèptiques

Els requisits de 2025 donen l’aspecte en una sola línia, sense noms d’indicadors: «生卷曲细紧、匀整、匀净、鲜绿油润、栗香纯正、绿明亮、鲜爽醇厚、细嫩绿亮一级». Sembla una taula desplegada en text: les paraules segueixen l’ordre habitual dels indicadors, i el «一级» final vol dir «primer grau». El desglossament següent és la meva lectura de la línia.

• Aspecte de la fulla seca: Enrotllada, fina i densa, homogènia, neta, de color verd fresc amb brillantor oliosa (卷曲细紧、匀整、匀净、鲜绿油润).
• Aroma de la fulla seca: No hi ha descripció separada a les fonts trobades.
• Aroma de la infusió: Neta de castanya (栗香纯正).
• Gust: Fresc, viu i ple (鲜爽醇厚).
• Color de la infusió: Verd, brillant (绿明亮).
• Fons de tassa (fulla infusionada): Fina, tendra, verda i brillant (细嫩绿亮).

La descripció de referència afegeix que la fulla és gruixuda i aguanta moltes infusions.

7. Composició Química

No hi ha requisits fisicoquímics al document de protecció, només la remissió a les normes generals de seguretat. L’estàndard provincial, segons la comunicació de l’associació, ha d’afegir indicadors fisicoquímics; el text no es troba a les fonts consultades.

8. Preparació

Pràctica de classe per al te verd.

• Temperatura de l’aigua: 80–85 °C.
• Quantitat de te: 3 g per 150 ml.
• Utensilis: Got de vidre o gaiwan blanc.
• Procés:
  1. Escalfar l’utensili.
  2. Posar-hi el te i abocar l’aigua per la paret.
  3. Primera infusió als 40–60 segons.
  4. Beure deixant-hi una part de la infusió.
  5. Afegir-hi aigua.
  6. Dues o tres recàrregues.

9. Conservació

Pràctica de classe. En envàs hermètic, a la nevera a 0–5 °C, sense llum, humitat ni olors; consumir en un any.

10. Preu i Falsificacions

No hi ha dades de preus a les fonts trobades.

• Com evitar falsificacions:
  • Buscar el signe especial d’indicació geogràfica: es lliura als productors de la zona amb l’aprovació de l’oficina estatal.
  • Mirar el signe «泰山茶»: el 2026, segons la comunicació de l’associació, el fan servir 24 organitzacions.
  • No prendre «女儿茶» ni altres noms de l’envàs pel signe de protecció.
  • No confondre amb Taishan Hong Cha (台山红茶) de Guangdong: els caràcters i els tons són diferents — 台山 Táishān contra 泰山 Tàishān.

11. Curiositats

• Als requisits de protecció no hi ha ni terminis de collita ni passos d’elaboració, però la profunditat de llaurada del sòl es fixa fins al centímetre.
• Entre les varietats protegides hi ha 安吉白茶, una varietat de fulla clara que també aquí dona te verd.
• El portal municipal de referència de Tai’an escriu que aquest te se servia als emperadors que oferien sacrificis a la muntanya, però el cultiu de te no hi comença fins als anys cinquanta; és una imatge, no història.

12. Comparació amb altres tes septentrionals

• Taishan Nü Er Cha (泰山女儿茶): Te verd de la muntanya Taishan sota el nom comercial «女儿茶»; Taishan Lücha és el nom protegit per a tot el municipi.
• Taishan Hongcha (泰山红茶): El «bessó» negre: mateix sol·licitant i mateix anunci, però la zona és una llista de sis districtes i comarques, 29 pobles i 965 llogarets, sense la comarca de Dongping.
• Rizhao Lü Cha (日照绿茶): Te verd costaner del sud-est de Shandong.
• Laoshan Lü Cha (崂山绿茶): Te verd de la muntanya Laoshan, vora Qingdao.
• Yishui Lücha (沂水绿茶): Te verd de la comarca de Yishui, al municipi de Linyi, nascut també del programa «portar el te del sud cap al nord».

En conclusió:

Taishan Lücha és un te verd septentrional que no arriba al segle d’història: vora la muntanya sagrada es bevia te des de l’època Tang, però no se’n va aprendre el cultiu fins després del 1952. El document de protecció és tan curós amb el sòl com ho és el nord —tres treballs l’any, terres brunes forestals, carenes assolellades— i breu en l’aspecte: enrotllament dens, aroma de castanya, gust fresc i ple.

Fonts

Indicació geogràfica

• CNIPA 地理标志产品认定 №646

Llista completa — a la pàgina Fonts